784.-
Abstencionisme, militant o de sofà?.-
Hem
deixat endarrere les eleccions i tenim un panorama complicat per resoldre-les. Diguem
que, pel resultat electoral, Pedro Sánchez, amb el seu acòlit Illa, sembla ser
que, per tenir el major número d’escons, és qui té,
aparentment, més números de la grossa. Però queda per veure el final de tot
plegat.
El
resultat electoral ha estat un desastre per
a l’independentisme. Es pot dir d’una altra manera, si és vol, però serà
una manera que s’haurà d’inventar i que,
ens agradi o no, i no m’agrada, no serà res més
que un intent de justificar un desastre que, amb l’abstencionisme anunciat
es veia venir.
Tot i això, no es tracta de maleir aquest
abstencionisme. De raons per a no votar tots aquests que es presentaven a les
eleccions sota l’ègida d’una voluntat independentista, ens n’han donat de sobra per dubtar de les seves intencions.
Però tot i això, Puigdemont, blasmat per tants, sembla ser que ha estat el més
justificat en la seva actitud davant la d’ER,
CUP i AC partit aquest últim, assenyalat com a feixista però que, agradi
o no, és també clarament independentista.
La
gran patacada, una vegada més, se l’emporta l’ER de Junqueras. Era esperable que passés de nou. El resultat, com
no podia ser d’una altra manera, ha posat al Govern i al partit contra les
cordes i les dimissions d’Aragonés primer, de Marta Rovira i de Junqueras després, han donat aire al
partit que necessita una evident
renovació,. A pesar dels equilibris de Junqueras que potser espera millors
resultats, deixant la dimissió efectiva pel
proper 10 de Juny, l’endemà de les properes eleccions europees, i expressa la
voluntat de ser ratificat pel partit en
el proper congrés el 30 de Novembre.
Els
partits polítics han de tenir clar que són susceptibles de ser suspesos en
qualsevol contesa electoral, sense cap dubte
i amb tot el dret del ciutadà de castigar, i de repetir o mantenir el càstig en les
successives eleccions si ha entès que el
càstig electoral, en les últimes, no ha estat suficient. Per evitar-ho, són
necessaris canvis d’actitud dels partits castigats rectificant en els punts en
que aquesta societat civil s’ha sentit, si més no, enganyada o directament traïda.
La
pregunta del milió està en saber quanta
d’aquesta abstenció és militant o és de sofà. Entenc que no és voti, però no ho entendré si no hi ha resposta ciutadana que
acompanyi aquesta abstenció ratificant
la voluntat de independència, perquè si no és així, em semblarà que l’abstenció no ha estat militant sinó que ho ha estat tant sols per desídia sense cap objectiu polític, com a resultat d’una
indiferència perillosa.
Vista
l’abstenció, la societat civil sembla dir que no vol partits polítics perquè ens
traeixen. I té raó. Em sembla bé, a condició de que aquesta societat civil,
clarament abstencionista, prengui novament les regnes del procés de
independència i ho deixi clar. Perquè si
aquest voler ser lliures, si no està en mans dels partits i tampoc ho està en
mans de la societat civil, la independència, en mans de qui o de què esta?
Personalment
sempre m’ha semblat que hem de ser nosaltres els valedors de la llibertat. Ara,
i a mida que l’abstenció s’està desbocant, és el moment de demostrar que sense
tota aquella trepa, ara castigada, nosaltres continuem en peu de guerra, i deixar
clar el per què de l’abstenció.
Salvant
totes les distàncies, se’m acuden aquells versos de García Lorca quant diu allò de “...Yo quiero ver aquí a
los hombres de voz dura... Aquí quiero yo verlos, delante de la piedra...” [1]
dient, parafrasejant-los, que vull
veure a la ciutadania, ara de marcat to abstencionista, davant del mur que ens
barra el pas per a enderrocar-lo definitivament abans de que, aquest mur, es converteixi en la làpida (...la
piedra...) del nínxol que aculli les despulles del independentisme mort per
inacció...
Si la
ciutadania, repeteixo ara de marcat to abstencionista, no ha parlat a les urnes, ha de deixar
d’alguna forma clar que ha estat un abstencionisme
militant. Si no ho deixa clar amb les accions corresponents, entendrem que ha
estat un trist abstencionisme de sofà. I
si és així, que Déu ens guardi...
J.
Vinyeta
27
de Maig de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada