740.- Dels entabanaments.-

 

740.- Dels entabanaments.-

Bé! Ens han entretingut prou amb l’ampliació del  aeroport d’El Prat. No ha estat res de nou que, per qualsevol motiu (i sembla que tota la raó  per a fer-ho, ha estat una piulada...) es fes el que s’ha fet per donar preferències, com ha estat des de sempre, a un altre aeroport que és el de Madrid. Tot i que no em causaria cap sorpresa que, aquesta suposada inversió de 1.700  milions d’€ anés a parar a València o Màlaga o a un altre aeroport de nova creació en la zona mediterrània. Perquè, a banda de tot plegat, i a pesar de tots els pesars, arribarà un dia (que personalment voldria no estigui massa llunyà per, donada la meva edat, poder-ho viure...) en que Catalunya serà un Estat independent.  I es clar, un aeroport que pugui ser àmpliament internacional i fora de les mans d’AENA, ha de col·lapsar-se des de Madrid tant aviat com es pugui. No sé si aquesta és la principal de les raons  per les qual Madrid ha dit no, i abans del   previst. Però convindrem tots, uns i altres, que si hi ha una cosa que fa pànic el Deep  State és, precisament, que Catalunya els deixi amb tot el que aquesta fugida els hi representaria. I els números son prou clars.

En aquest assumpte, el que podríem anomenar l’íbex català ha posat el crit al cel davant de la suspensió ipso facto de l’ampliació de l’aeroport. Ja sé quins poden ser els interessos globals de tota aquesta trepa que, no ho oblidem, va fugir esperitada de Catalunya quan, des del Govern Central, els hi varen posar les coses planeres per fer-ho. Es queixen de que l’estat espanyol els abandona relegant els seus interessos front als interessos de l’Ibex de veritat. I és cert. Però son molt tossuts i abandonen un ampli criteri de prosperitat que els podria representar el pertànyer a un país lliure i amb un PIB de l’ordre del 20%, bescanviant el futur pròsper per les engrunes d’avui d’aquells que realment manen i que reparteixen  quan els hi convé. Poden apostar per la llibertat que garanteix els seus interessos i no per les engrunes que reben ara  dels que manen. Però, no ho fan.

Ara, més o menys aviat, ens tornaran a entabanar amb els jocs Olímpics d’Hivern. Personalment vull entendre que, si encara no som un estat independent hi estarem a les portes. Per tant, no cal preocupar-s’hi massa.  Però, si per desgràcia encara estem en mans de la metròpoli, em sembla clar que, si arriben a fer-se, es compartiran amb Aragó. I si això passa, serà el moment ideal perquè, el radial quilòmetre cero, obri el camí de l’AVE transpirinenc a través del Pirineu aragonés. Deixaran definitivament clar que l’AVE del corredor mediterrani no ha estat més que el mal son que produeix el transport per carretera oposat in aeternum a la seva construcció, orquestrat per tota la pagesia francesa que ja cremava camions, dirigit per un Estat Francès que en cap cas vol que a la frontera amb Catalunya  hi hagi un forat que deixi passar,   tot allò que hauria de quedar-se a les platges del Sud  de França, per amortitzar  les inversions turístiques que ja inicia De Gaulle amb aquesta finalitat.  I, no ho oblidem, amb l’oposició fèrria de l’estat espanyol que veu amb horror una línia ferroviària paral·lela a una autopista que, si pogués, la reconstruiria  fent-la passar per Madrid.

Entabanaments a banda, demà és un bon dia per esbandir certs núvols. Uns, des de Madrid no volen que surti el sol. Altres, des  d’aquí, ens diuen que no fa sol i que és millor que ens quedem a casa, per si plou.... Sabem que ens enganyen.

Demà pot ser l’inici  d’aquells retrobaments que  la pandèmia ha ajudat tant a distanciar i durant tant de temps. Potser que tornem a recordar allò de que els carrers seran sempre nostres,  i que molts  creien perdut i oblidat.  Potser un bon dia per començar a demostrar que hem crescut i que sabem anar sols. 

A partir de demà, hem de ser nosaltres  els que  entabanament a uns i altres assenyalant-nos com a País lliure. Només cal posar-nos-hi.

J.  Vinyeta

10 de Setembre de 2021