739.- Comentaris.-
Em
sembla que les coses es van tristament aclarint. El CxR anava endarrerint les eleccions i em semblava que, des de que els presos polítics estan al carrer
(i vull afegir, perquè no hi hagi dubtes,
que mai hi havien d’haver entrat),
la afectació sobre d’aquest CxR dels partits que els presos
lideraven, va condicionant la seva
definició política. No em vull fer el
llest però Ponsatí plega, i ens afirma que ho fa, precisament, per aquesta
introducció partidista en allò que al menys cent mil catalans, ella inclosa,
consideràvem lluny de les afeccions
partidistes i autonomistes. I hem de convenir
que, si algú ens ha posat sobre de la taula les realitats amb les que
ens hem anat trobant, ha estat precisament ella. Lamento, personalment, els
silencis de tots plegats, especialment el de Puigdemont (ja sé que és el MHP,
però...), i la submissió general a una suposada taula de diàleg que no portarà
en lloc.
El
problema derivat de l’absència anunciada de P. Sánchez a la famosa taula, encara humilia més a tots
aquests acòlits que insisteixen en la
necessitat d’asseure-s’hi, a la taula famosa (val la pena llegir l’editorial del
VilaWeb al respecta[1]).
Que la portaveu del govern central digui que no es parlarà d’amnistia ni de
referèndum, i que des d’aqui es continuï insistint en anar-hi és ben bé allò de cornuts i pagar el beure... Em sembla, per més riota, que el President Aragonés és trobarà amb el
inefable Iceta a l’altra banda de la taula.
Però,
mentre, ens van entretenint, ja sigui amb el fum que van sortint de les
despulles de l’emèrit, tot i que sabem que només seran fum. O amb el tema de
l’aeroport.
Aquest
últim te la seva gràcia. Barcelona, com
a capital europea, tot i que molts ja insinuen una clara decadència (des del
punt de vista urbà, em sembla innegable després de la passada de Colau i els seus...),necessita un aeroport amb
connexions directes amb la resta del món. No sé si per això és necessari un hub connector o que només sigui necessari l’establiment de
les línies corresponents. Sembla que tot estaria en millors condicions si totes
les pistes estiguessin a ple rendiment, tant per enlairaments com per
aterratges. Però es clar: Gavà Mar diu que, per les molèsties que generava
especialment la principal, la tercera, han d’haver-hi les limitacions actuals. Això és una solució que només convenç als
interessats directament i, com és natural, al govern municipal corresponent que
els defensa per la bossa de vots que això representa. I per no caure en el
ridícul de reconèixer que va autoritzar la construcció de tot plegat.
Però
anem a pams. Els que varen picar i s’hi varen instal·lar a Gavá Mar i rodalies,
ja sabien que hi havia l’aeroport.
Sabien dels alçaments i dels aterratges dels avions: eren conscients de la
situació i, amb un mínim de intel·ligència previsora, havien d’entendre que
aquests tipus de infraestructures, a mida que el món creix, necessitarà
d’ampliacions. Després, com ha passat
altres vegades, es compleix aquella dita catalana que diu allò de que ...de fora vingueren... Els nou vinguts
fan callar les campanes de les esglésies... I així, perquè hi ha molèsties
personals que ja eren conegudes, aquestes molèsties han de ser corregides en
detriment d’altri i, en certes ocasions, a cost de tercers. Recordo el que va
passar amb el famós cinturó barceloní: Maragall el va derruir perquè la seva construcció molestava als
veïns que hi van anar a viure al costat.
O recordo el cobriment de l’Avinguda de Carles III perquè els sorolls, com en
el cas del cinturó, molestaven als veïns que hi havien anat a viure després de la seva construcció.
Recordo els problemes similars dels veïns apropats voluntàriament a l’aeroport de Sabadell. Preveig els que es
produiran, en un futur no massa llunyà i en el mateix sentit, en l’aeroport de
Girona.
De
tots aquests casos comentats (que no ha estat res més que una constatació de
fets), els responsables dels seus mals, no
en son altres que els que varen decidir instal·lar-se a prop dels llocs posteriorment vilipendiats. Ells mateixos,
ells, els varen triar i la societat en general, ha hagut
d’assumir-ne, en tots els casos i d’alguna manera, els costos de tot
tipus que se n’han derivat. Em sembla un
esperpent. I si apurem una mica més, podrem buscar
responsabilitats també en tots aquells ajuntaments que han facilitat els
desastres urbanístics que s’han hagut/hauran de corregir, cobrant, això sí, els permisos d’obra i les contribucions corresponents, temes que, desgraciadament,
han estat la font generadora de corrupció en més d’un ajuntament.
La
llum puja. A banda del desastre que això suposa per a tothom però, especialment,
per a les famílies en situació precària,
el desastre que pot derivar-se d’aquest increment, especialment en el món
industrial, pot portar a una caiguda
econòmica important. Algú es preguntava a qui pot beneficiar un desastre
econòmic. I es responia insinuant que el Sr. Casado està molt content: la culpa
és del PSOE... Ves a saber.
Tenim
l’11 de Setembre a tocar. Crec que seria bo que quedés clar que la ciutadania
s’ha posat en marxa. És una bona ocasió.
J.
Vinyeta
5 de
Setembre de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada