201.-Comentaris.-
Estem distrets. El nomenament del President
del Constitucional, la Sra. Espe dient
que s’ha de catalanitzar Espanya i el contrari pocs dies després, el Sr. Duran proposant
oficialment una tercera via, la Llei
Wert en tràmit parlamentari, el PP pactant esmenes amb Rosa Díez per
universalitzar el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a tot
l’¡Estat, les declaracions de Gallardón
(“España saldrá del Euro si
catalunña se independiza...”), el Sr. Rajoy demanant auxili a l’ONU pel
tema de Gibraltar i demanant grandesa al Sr .Mas abans de prendre decisions... Ofensiva centralista a tutti
orchestra amb la por (el que fa entendre, aleshores, que ells en tenen molta de
por, a la secessió) com a element suposadament dissuasori... I en mig de tot plegat, el Debat de Política
General al Parlament.
El debat sobre Política General no ens ha
donat sorpreses llevat (i tampoc sé si realment va ser una sorpresa), el rebuig
exprés del President Mas a les terceres
vies, inclosa la del Sr. Duran. CiU i ERC han donat mostres de la solidesa del
seu pacte. PP i C’s han estat els
encarregats de donar vivesa al Dret de Decidir, el PSC continua fent amics amb
la seva idea federal, i les notes socials anunciades pel President varen ser
remarcades pel Srs. Herrera i Fernàndez
d’ICV i les CUP respectivament. Ha quedat clara la voluntat de seguir endavant
en el procés per a la consulta i la del
President disposat a portar-la a terme (suposo que a Madrid arrufaven el nas
mentre el President parlava), afirmant que entén que la seva carrera política
ha arribat a la Llicenciatura.
Tot
va transcórrer dins del que podríem dir-ne
normalitat fins el moment de les resolucions del Debat. I, entre elles, una
transaccional que, diguem-ho així, ha destapat la caixa dels trons. Per una
banda el Parlament ha donat per bo l’anomenat Document Rigol[1]
i en fa una resolució de mínims que va ser signada inclús pel PSC i que no la varen signar les CUP. Davant d’això, CiU, ERC, ICV i
les CUP (sense el PSC) presenten
conjuntament una transaccional en la que concreten terminis i forma per a la
Consulta, de fer-ne sabedors de la situació catalana a Las Cortes i fixa com a termini fins al 31 de Desembre d’enguany
(la caverna parla “d’ultimatum” ) perquè el Govern Central li doni resposta.
Jo no sé si el PSC va ser convidat a
signar-la o no. El cas és que no la va signar i, en no fer-ho, per unes raons
que desconec però que puc imaginar, va
titllar als signants de la resolució en general i al President Mas en particular,
de trair la unitat parlamentaria demanada i gairebé aconseguida
i, també, de trair al l’esperit de l’expresident Rigol. El propi Expresident
Rigol va desmentir aquestes últimes
afirmacions del Sr. Navarro donat que, tal com va manifestar en declaracions
posteriors[2],
entenia que era normal limitar el temps
en el que el Govern Central hauria de manifestar-se al respecta. Per
tant el Sr. Navarro es queda sense un dels arguments amb el que tant s’ha
prodigat aquests últims dies.
Hi ha una noticia gairebé simultània al
debat: Foment ha signat al Document Rigol tot i que no va participar en la
famosa reunió del mes de Juny. L’Empresariat no vol significar-se en política
(tot i que aquesta aquiescència documental ja és un acte polític) i per això no vol participar en
les reunions... però l’accepten, la resolució que en surt de la reunió, i això
és equivalent a donar suport al procés. El diner s’acoquina molt aviat i una
empenta d’alguna manera més o menys “garantista”, entenc que és molt important
per la confiança que genera.
Els esdeveniments es van succeint. La fi
d’any és a tocar i, segons aquesta resolució tan criticada pels de sempre, les
coses s’han d’aclarir abans d’arribar-hi. La pressió a la que ens sotmetrà Madrid serà
dura, especialment la diplomàtica. No podem oblidar que aquest any finalitza el mandat de Durao
Barroso[3]
a la CE i per tant hi haurà eleccions. I
podria passar que determinades candidatures hagin de fer declaracions més o
menys sonades i favorables a les tesis espanyoles (i ja sabem, aleshores, que diran)
a canvi de vots del Partit Popular Europeu (sector Espanya...), i que
poden ser més vots si el fantasma de la
por fa feliç a l’oligarquia, intentant
acollonir-nos. Mentre tant, fem via.
J.
Vinyeta
01/10/2013
P.S.: Recomano un
parell d’articles:
Admiremos a Catalunya .- Suso del
Toro .- eldiario.es, 12/09/2013
Por favor, otra canción.- Salvador Cardús.- La Vanguardia, 2/10/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada