189.- De nou, comentaris

189.-  De nou, comentaris.-

Deia l’altra dia que van passant coses. Coses  que malauradament, afegiria ara,  son greus. N’anomenaré unes quantes (només unes quantes) sense cap voluntat excloent d’altres que també ho son: 

-  Amb una  inversió de 2200 milions d’€, es construeixen  submarins que s’enfonsen.  Res seria  anormal si un cop enfonsats, que per això son els submarins,  poguessin tornar a la superfície. Però el que han construït, no. És voler presumir d’allò que no se’n sap. El problema està en  que 2200 milions d’€ en cap cas son poca broma. Però en les circumstàncies actuals dilapidar diners per protegir-nos de no se sap quin invasor inexistent, és un escarni sagnant per a gairebé tot el País.  Però sempre hi ha excepcions, oi que sí Sr.  Morenés?

-  Cueja la defenestració de Clara Ponsatí de la Càtedra Princep D’Astúries de la universitat de Georgetown des EEUU, per unes declaracions fetes fora de la Càtedra sobre el dret a Decidir de Catalunya. El Ministre d’Afers Exteriors, Sr. Margallo, va reconèixer al Parlament espanyol que la no renovació de Clara Ponsatí responia a raons ideològiques, que no acadèmiques. El Ministre, l’Estat Espanyol, es carrega així la llibertat de Càtedra a l’Estat, llibertat que  la UNESCO  defineix com "...la llibertat d'ensenyar i debatre sense veure’s limitat per doctrines instituïdes, [...] la llibertat d'expressar lliurement la pròpia opinió sobre la institució o el sistema en què es treballa , la llibertat davant la censura institucional, [...] ha de poder exercir les seves funcions sense patir discriminació i sense por a repressió per part de l'Estat o de qualsevol altra instància ". Quin catedràtic podrà opinar críticament  davant de la censura institucional...? En  Franco també defenestrava aquells que no anaven a l’hora que ell marcava...

-   I encara cueja també  la Medalla de la Sra. Delegada del Govern a membres de la División Azul.  No és més que la manifestació del substrat que  encara manté a bona part de l’Estat en peu de guerra permanent en contra de qualsevol ideologia. Per molt que la dreta espanyolista  vulgui justificar  l’enviament com específic contra Stalin (dictador del que encara avui alguns no n’han  blasmat, és cert)  la realitat és que aquests paios varen jurar fidelitat a Hitler i, agradi o no, son copartíceps de les bestieses  que feien al mateix temps, i pel mateix jurament,  els seus companys d’armes de la Wehrmacht o les SS a l’URSS, o als fronts de l’Oest o dins de la pròpia Alemanya, sense oblidar que el Cap de la División (Muñoz Grandes) va ser, en tornar, Vicepresident del Govern amb Franco. Imagino que  tota Europa  ha vist per TV la cerimònia.  I tota Europa plora...

-   El PSC, a través de la Fundació  Campalans, ha fet públic un document que es titula “Per una reforma constitucional federal”  que queda referida exclusivament (pàg. 7) a una reforma constitucional “...en el seu aspecte    territorial.” Està per veure la acceptació o rebuig generals. Em sembla un document carregat de bones intencions, no ho nego. Però em sembla  també que hi ha dues qüestions clau no aclarides: la primera, la mare dels ous, és qui vol realment federar-se, i amb qui? I la segona, si la Federació ha de ser (pàg. 10) “[...] una estructura creada amb la voluntat de tots, perquè en cas contrari algunes nacionalitats, allunyades de la interpretació més recent del marc constitucional, poden desitjar un camí separat”, què passarà si aquesta suposada reforma constitucional no arriba a uns mínims necessaris acceptables per a nosaltres com ja va passar amb la Constitució del 78? Ens quedaran les ales definitivament tallades?

-   He deixat pel final dels comentaris d’avui a la famosa Llei Wert. No ha estat per restar-li importància, al contrari. Però donada la oposició frontal  manifestada des d’aquí, a tots els nivells econòmics, polítics,  socials i, especialment pedagògics,  inclòs l’ensenyament privat, m’ha semblat que poca cosa podia afegir a tot el que des de tots els estaments es va dient i explicitat (llevat del tema religiós) en la famosa Carta Oberta d’en Duran  Lleida al President  Rajoy.  Només  fer notar que ja vaig viure les èpoques de la classe  de religió obligatòria  durant tot el batxillerat. La Església, que tenia a les seves mans la gran majoria de centres escolars del moment, mantenia, des de la victòria franquista, la unitat religiosa en tot l’Estat la qual cosa havia estat el leit motiv de la seva col·laboració amb el Cop d’Estat franquista. Aquesta idea de la unitat religiosa, no pot oblidar-se,  és la que ha predominat sempre en el sector eclesiàstic, i que ara, amb totes aquestes “fantasies secessionistes...”,  pot veure’s desvirtuada i, en el pitjor dels casos, perduda. El sector havia de bellugar-se i de presa. I ho fet. De la resta, de la Llei, la opinió general és que serà absolutament inaplicable aquí a casa nostra. Serà perquè  ha arribat el moment de dir prou?

J.  Vinyeta

20 – 21 de Maig de 2013