188.- Comentaris

188.-  Comentaris.-

UGT.- Van passant coses. El Sr.  Alvarez ha estat triat novament, i després de 24 anys en el càrrec, Secretari General de la UGT a Catalunya per quatre anys més.  No em sorprèn la reelecció; els sindicats, des de la transició, han modificat poc o gens les seves estructures i, per tant, modificar-les sense més raons que les  necessàries per la modernització  de la pròpia organització (no ja de la ideologia) és gairebé impossible. Han passat anys i els sindicats s’han convertit en una estructura, jo diria que pesada, de la pròpia Administració de la que reben subvencions anuals importants. Un dels “vicis” més greu, en la meva manera d’entendre el sindicalisme oficial actual, ha estat aquesta perversa manera d’acostar-se al treballadors amb feina (dels que, en el pitjor dels casos, en podrien traure un a nova afiliació o un  ERO) i deixar per oblidats als de menys recursos, als que estan a l’atur (i no és avui que ho assenyalo per primera vegada). Però deia al principi que van passant coses. I, oh miracle!, el Sr. Alvarez reconeix ara que  han tingut abandonats als aturats i que han decidit canviar d’actitud i preocupar-se’n, dels aturats. És trist pensar que si la UGT catalana en particular  i  la resta  de Organitzacions Sindicals en general haguessin meditat abans qui necessitava més ajuda, si aturats o treballadors, no haguessin arribat als límits de descrèdit en que, encara que no ho vulguin reconèixer, es troben ara. La insensatesa permanent dels sindicats en constants enfrontaments amb les empreses en defensa només dels que  treballaven,  ha col·laborat en  l’amarga derrota que ens suposa a tots els  més de sis milions d’aturats. Benvinguts els canvis, Sr. Alvarez! Els canvis, inclouran també noves formes de protesta més adients amb els temps que corren?

Catalunya.- L’Estat Espanyol continua desbocat enfrontant-se a tot allò  que els put a  Secessió. L’últim gest del Tribunal Constitucional, (anul·lant  cautelarment la Declaració de Sobirania del Parlament del passat mes de Gener), no significa cap modificació del que hi havia fins ara, segons diuen els que hi entenen, i que no ha estat més que un brindis al sol perquè els adlàters aplaudeixin. Però és un avís més, des de Madrid, de que van a totes i del què ens espera i ja ho sabíem. El TC ha tornat a ficar-se en decisions polítiques i juga de nou  a refer les decisions del Parlament. És un error, tan pel  poc respecta democràtic que la decisió del TC expressa com pel fet que, intentant evitar-ho, no se’n adona que ens anem carregant de raons per marxar. La resposta que rep el TC des del propi Parlament, ahir mateix, és la d’aprovar, per 105/135 vots a favor (gairebé el 78% dels parlamentaris)  la Comissió Pel Dret a Decidir. Va ser una bona resposta, però ni  suficient ni definitiva. Afegir que, segons les últimes dades publicades, el deute que  l’Estat espanyol té amb Catalunya arriba  als 8000 milions  d’€. I aquesta si que pot ser una raó de pes per continuar, a més velocitat, el camí després del qual es pugui donar una resposta suficient i definitiva,  perquè quant més triguem en marxar més ens empobriran.  Mai ningú no ens podrà dir  que no hem tingut paciència i bona voluntat. Però, fins quan hem de mantenir aquestes virtuts...?

Noos.- La Infanta ha estat desimputada. La dona de l’altra soci implicat en el cas Noos, no. Allò que sembla fora de lògica, ha estat una realitat: un fiscal a passat d’acusador en  el procés a advocat defensor d’un dels imputats.  La alegria que han tingut el propi fiscal, ministres i bon número de polítics i parlamentaris, ha estat clarament manifesta. Al Jutge que porta el cas li arriben indicacions de que ha de buscar  raons per a la imputació a través de la Agència Tributària, cosa que queda molt bé. Però, donat el corporativisme que ha quedat palès, la Agència donarà totes les dades que el Jutge necessiti...? Queden clares totes aquelles manifestacions, incloses les del  pare de la infanta,  en el sentit de que tots som iguals davant de la Llei.  El que realment passa (i ben dit) és que com que no tots som iguals, tenim percepcions realment (tornem-hi!)  diferents de la actuació de la Justícia  al  aplicar la Llei. Sent iguals, som realment (no hi ha manera, la paraula itera insistent!) iguals?

Ah! i no ho oblidem: des d’avui a la Franja ja no es parla català (el “chapurriao”, que en deien ells). A partir d’ara  els habitants de la Franja parlaran   LAPAO.  Sí, sí, LAPAO, “Lengua Aragonesa  própia del área oriental”. I els pirinencs parlaran  LAPAPYP,  la “Lengua Aragonesa própia del Pirineo y Prepirineo”... Costa de creure, però és veritat!

J. Vinyeta

9 de Maig de 2013