185.- Estat
malalt.-
Ha passat un mes des de l’última publicació al meu blog. Un mes dona
per a molt, perquè les notícies i la
actualitat no ens arriben en avui dia
amb tartana: ens arriben en temps real. I el que sol passar és que volent ser fedatari d’algunes (que ja
no totes) notes de la actualitat, la capacitat particular de concreció, a
vegades, no és una virtut i la pròpia
actualitat et depassa. La info rmàtica,
també hi te a veure...
Dit això, haig de reconèixer
que el mes de Març, ha estat un mes
prolífic. La “decapitació” del Fiscal General de Catalunya pel “gravíssim”
delicte d’opinar, l’espionatge de la agència Metodo 3, el continuo assetjament
de la economia catalana per part del Sr.
Montoro, la incapacitat del Ministre de l’Interior per esbrinar les
acusacions de El Mundo durant les
últimes eleccions al Parlament Català, insinuant que d’info rmes
similars en posseïa un munt, per acabar amb la resolutòria de l’Audiència
Nacional deixant en mans d’un jutge concret el tema Bárcenas[1].
Tot plegat es remata amb l’escàndol de les preferents i ens encongeixen encara
més el melic amb la intervenció de la UE a Xipre. I no son totes les coses que
han passat!. Com a positives, podem trobar fins
avui la resistència del Govern Català a abandonar la via Sobiranista,
l’Assemblea General de l’ANC a Girona que no perd pistonada, la votació
insòlita del PSC de forma contrària al PSOE en el Parlament espanyol i,
especialment, en la meva opinió, la trobada del Col·lectiu Wilson al Cercle
d’Economia el prop passat dia 20. La seva xerrada va deixar novament en
evidència la viabilitat d’una Nació Catalana, que el Col·lectiu entén com a
inevitable i que tot el que pot arribar a fer l’Estat Central és endarrerir la
decisió[2].
I és clar que aquests hi entenen!
L’ofensiva del PP per deteriorar sensiblement el procés
Sobiranista Català està en un punt molt alt: no m’atreveixo a dir que està en el punt de màxim “esplendor” perquè
em temo que no és així i que coses
pitjors estan per arribar. El PP avança en la seva ofensiva en tres
fronts com a mínim ben diferenciats. El front econòmic, el front polític i el
front identitari son els aspectes que el sector que, més enllà de la dreta de la FAES i conjuntament
amb l’oligarquia amb seu a Madrid
orquestra, de forma magnífica tot s’ha de reconèixer, per evitar que tot allò que no sigui expressió
pura de la seva identitat (de la seva, insisteixo) pugui anar més enllà del que
entenen com a assumible o tolerable que,
tal com és veuen les coses, és res. I
per mirar d’evitar, a pesar de que no ho diguin, la fugida del 20% que
anualment aporta Catalunya al PIB de l’Estat, qüestió no menor que els pot
deixar en pilota picada.
Tot plegat no fa més que evidenciar
que l’Estat Espanyol està malalt. És un malalt que el podríem definir
com a psicòtic per allò de que la realitat l’hi és molt confusa, tant, per exemple,
que s’entesta en situar com a intocable allò que defineix com “la Constitución
de todos los españoles...” quan en
realitat més del 73% de la població actual de l’Estat no la a votar[3]
el 1978. Només queda en actiu, per tant, el 27% de la població actual que si va
participar en aquell referèndum i que sí la va votar[4].
Dir, per tant, que “...la Constitución es
de todos los españoles...” en el sentit ampli que des de Madrid li volen donar,
no deixa de ser un eufemisme. És possiblement aquest aspecte concret de confusió
de la realitat, tot i que n’hi ha d’altres[5],
el que més deixa en evidència la seva
patologia.
El tema més sagnant, no podem oblidar-ho, és el de les Preferents. I
respecta d’aquet tema, m’ha vingut al cap un mal pensament. Fa poc temps que es
varen aprovar les noves tasses judicials. ¿Quants d’aquests petits impositors
no podran acudir als tribunals perquè els costos judicials seran del mateix
gruix o superiors a la quantitat a reclamar? ¿Quantes d’aquestes demandes
s’haguessin pogut tirar endavant amb les anteriors taxes i quantes quedaran ara per pleitejar per
raons del cost de la justícia? ¿No serà – i aquest és el meu mal pensament –
que aquestes noves taxes s’aproven pensant en la solució a imposar
posteriorment a les Preferents de marres? I de tot plegat, ¿qui en surt
beneficiat?. Sigui com sigui, el cas és que gairebé a un milió d’avis de tot
l’Estat els hi han fotut els calés i els han convertit, amb un sarcasme
escruixidor, en els únics responsables de la seva desgràcia. És insòlit!. Però això, aquest comportament,
no és més que l’agreujament de la infermetat de la que parlàvem abans: la confusió de la realitat ha anat
degenerant en una no diferenciació, mal sigui que generalista, entre el be i el mal. A aquests malalts se’ls
en diu psicòpates. Que tinguem sort!
J. Vinyeta
2 d’Abril del 2013
1.- El cas s’ha retirat del Jutge Bermúdez que,
casualment, és el que, amb la seva sentència, va desmantellar tota la teoria de
la conspiració etarra en el judici sobre els fets dels atemptats d’Atocha. Casualitat?
2.- La
filmació de la xerrada es pot trobar a
la xarxa, ja sigui al Vilaweb o al NacioDigital
4.- Tot i això, el 32,89% del cens es va
abstenir i el còmput dels vots nuls, en
blanc o negatius se situa en el 11,92 % dels vots emesos. Dades oficials de la
Junta Electoral del 22 de Gener del 1979
5.- Com la confusió també habitual entre Constitució
i Democràcia, entre Legalitat i Democràcia, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada