167.- Comentaris

167.-  Comentaris.-

La campanya  de cara al proper 25 de Novembre, està en marxa. I tot sembla que vagi pel guió previst.

La Sra.  Alícia, continua impertèrrita. Diu que dona suport a la manifestació unionista del proper Dia de la Raza, divendres 12, tot i que dubta entre ser-hi o anar a Madrid als actes institucionals. Ciutadans hi dona suport i diu que hi assistirà. En son ben lliures d’anar-hi o no. Però crec que farien bé de recordar una mica la Història. Des de la retornada d’aquesta democràcia, la manifestació a Barcelona del 12 d’Octubre (que jo recordi, s’havia realitzat sempre a la Plaça dels Països Catalans, potser per tocar allò que no sona, i ara la volen fer a la Plaça de Catalunya) ha estat propiciada per aquells que, amb aldarulls i enfrontaments o no, entre ells i alguns eixelebrats  dits esquerrans, han finalitzat la jornada amb el cant del Cara al Sol. M’agradarà veure a la Sra. Alícia i al Sr. Rivera, braç enlaire, cantant o corejant l’himne falangista per antonomàsia (dic potser corejant perquè fora possible que, donada la seva joventut, no varen estar obligats a aprendre-se’l de memòria. Tot i que el seu tarannà personal  pot ser proper al contingut literari i ideològic de l’himne, no se’n saben la lletra). Els que tradicionalment han convocat l’acte, des de fa trenta anys, son aquells als que Unamuno, fa 76 anys exactes ja els va avisar i els va posar en evidència. Alicia i Rivera s’ajunten amb aquells que cridaven “Visca la mort” i “Mori la intel·ligència” a Salamanca  l’any 36. Ells sabran.

I el PSC continua sense deriva. Només ha faltat que Carme Chacón i Felipe González hagin donat un cop de porta espectacular al planteig sobiranista del País perquè al Sr. Navarro no li toqui la camisa al cos. Ell continua amb la seva voluntat federalista. Però no sé si té en compta que una federació respon a la realització d’un projecte entès com a  comú entre iguals. Si aquesta igualtat no és dóna[1], amb qui ens hem de federar? I suposada aquesta igualtat, els altres es voldrien federar?. El sector anomenat catalanista (Castells, Geli, Maragall, Ros, etc., entre els que no hi veig M. Tura, potser  per allò de les primàries...), ha redactat un document[2] en el que proposen un canvi en la ideologia del partit i en el que diuen coses com aquesta:  “[La Constitució espanyola]...s’ha transformat en un sostre baix i en la coartada  jurídica per al rebuig sistemàtic de les ofertes formulades des de Catalunya.” Vaja! Sembla que han vist la llum  i, enlluernats, han caigut del cavall!. En Navarro diu que és un bon text, però que ja en parlarem en un altra moment.  Personalment, a pesar de les bones i manifestes intencions que hi al document,   no me’ls crec. Ni me’ls creuré fins que tots aquests, els que son diputats aquí i/o a Madrid del PSC i signants del document, votin en la línia de la que aquí ens diuen que son: defensors dels interessos de Catalunya. Quan ho vegi me’ls començaré a creure. Fins avui, només en Maragall ha estat capaç de votar en favor d’aquests interessos i en contra de la opinió del partit. No fa massa dies, “per error...” diuen, encara varen votar a Madrid a favor de l’eix central de l’AVE...

Els  Rouco Varela Boys han entrat a la palestra. El document[3] ens aclareix, tot i que sibil·linament (no hi ha una menció específica a en tot ell a Catalunya), que qualsevol decisió que els nacionalismes prenguin “...ha de fer referencia al bé comú de tota la població afectada...” , és a dir: hi a de participar-hi tot l’Estat Espanyol. No hi ha res de nou. Però no ens enganyem. Aquesta gent, ja varen expressar la idea d’unitat de la Pàtria comuna arrel del Nou Estatut[4] i també com en aquella ocasió[5] entenc que ha de quedar clar que la unitat Pàtria els importa molt poc. El que realment busquen i volen conservar és la unitat religiosa, cosa molt diferent. I veuen que, si hi ha esquerdes, potser que aquesta unitat religiosa s’acabi trencant.

Això sí: Entre els d’allà i els d’aquí, anem servits!

J.  Vinyeta

9 d’Octubre de 2012

---

[1] “No es pot negociar amb el que té les claus de les nostres argolles. El federalisme, com a projecta polític, només es pot fonamentar en la mateixa naturalesa jurídica i en la igualtat  sobirana de les entitats federades. Una federació de entitats de diferent naturalesa  no podrà donar lloc a una entitat federal, si no a un nova forma de dominació. Només establiria un nou marc de legitimació de la dominació d’uns pobles per uns altres”.-   Delenda est Hispania.- Albert Pont.- Viena Edicions, 2012, pàg. 97.-

[2] Una Esquerra Catalana  forta i majoritària per una Catalunya Constituent.- Octubre 2012

[3] Ante la crisis, solidaridad. Declaración de la Permanente de la Conferencia Episcopal Española.- 3/10/2012

[4] Orientaciones morales ante la situación actual de España. Instrucción pastoral de la LXXXVIII Asamblea Plenaria de la Conferencia Episcopal Española.  Madrid, 23/11/2006

[5]  Sense cap ànim de lluïment personal, faig referència a l’article al respecta penjat al meu bloc amb el títol “Els bisbes i la unitat d’Espanya” el Juliol del 2006