168.- Què els hi passa?.-
No fa ni un mes (des del 27 de Setembre passat fins avui) que es va anunciar la dissolució del Parlament, es varen convocar eleccions i el Parlament va resoldre anunciar la realització d’una “consulta” per què “[El poble de Catalunya] pugui determinar lliure i democràticament el seu futur col·lectiu i insta al Govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura” El text era ambigu, però durant el debat es va parlar obertament d’exercir el dret d’Autodeterminació. I així ho vàrem entendre: les eleccions al Parlament han de propiciar la creació d’un nou Govern i una majoria parlamentària suficient per convocar un Referèndum d’Autodeterminació, sense eufemismes.
D’això, repeteixo, encara no fa un mes i la resposta des de Madrid ha estat gairebé fulminant: encara no s’han celebrat les eleccions, s’ignoren les majories que en sortiran, no se sap ni tan sols si aquest referèndum es realitzarà, i de fer-se què i com es preguntarà i el Govern Central, sense la més mínima reflexió davant de tot plegat, es defensa posant-se la bena abans de la ferida. Des d’aquell dia, no hem rebut més que insults, amenaces, improperis, desqualificacions, tota mena d’ofenses a la nostra dignitat política i humana[1]. Mencionen l’exèrcit i avisen que la il·legalitat del que s’anuncia pot acabar amb el President a la presó.
Entenc que, tot plegat, ha enganxat al govern Central, com es diu vulgarment, en calçotets. És tal el seu convenciment de Metròpoli, que és incapaç ni tan sols d’imaginar que més enllà del pensament únic, del peculiar concepte de Pàtria que resulta d’un ADN expansionista que entenen com a perfectament estructurat i des de fa segles, amb un concepte filosòfic d’unitat territorial que no entén que només ve derivat de la assimilació de diferents territoris obtinguts per la força de les armes, el seu convenciment de Metròpoli és de tal gruix, repeteixo, que se’ls fa impossible d’entendre que fora d’aquests conceptes que ells anomenen històrics, pugui haver-hi un intent definitiu de poder viure de forma diferent recuperant una identitat perduda des de fa segles per aquelles armes. Per tot plegat i més, tot i els avisos que la nostra Història ha anat donant i en especial el de la manifestació pro Estatut del 10 de Juliol del 2010, no entén que els carrers de Barcelona s’omplin d’Estelades i crits d’independència, i, per tant, el Govern Central queda bocabadat, descol·locat. Quan el President de la Generalitat n’assumeix el lideratge, l’Estat Central i els seus “palmeros” imaginen, perquè no poden entendre-ho d’una altra manera, que no és més que una rebequeria i com a tal ha de ser tractada. Son, tots plegats, de molt curta visió, per tant, incapaços de entendre el per què de tot plegat. Tot i això, comencen a fer números i algú pren consciència (Gallardón, per exemple) de que sense l’aportació econòmica de Catalunya al conjunt de l’Estat, aquest no serà viable. Més emprenyats encara, incrementen els improperis i el PP posa en marxa la poderosa maquinària de l’Estat per amansir-nos amb la por.
Però al Regne Unit, Cameron i Salmond pacten un referèndum d’Autodeterminació per Escòcia pel 2014. A tots aquells cridaners, que ja estaven de panxa enlaire esgarrapant a tot aquell que se’ls hi acostava i defensant posicions ultres, els hi han fotut un totxo al mig del cap. El món se’n fa ressò. La qualitat democràtica saxona en general i anglesa en particular, salta a les primeres pàgines de la premsa internacional i queda clar que la democràcia està per sobre de les Constitucions (escrites, o no com és el cas de Regne Unit) i no al revés. I al mateix temps, aquesta premsa es pregunta ¿per què Escòcia sí i Catalunya no? Comparen Cameron i Rajoy i l’Estat espanyol no queda en una posició massa brillant... Per acabar-ho d’adobar, l’UE avisa al Governs Centrals dels països que encara no ho han fet, entre ells Espanya, que es preparin per a iniciar el reconeixent previ de Kosovo...
Després de tot això, davant de la intenció d’en Mas d’Internacionalitzar el conflicte, podria ser que Rajoy assuavís posicions, no per un mínim convenciment ideològic, que no hi serà, si no per a tranquil·litzar els ànims internacionals. I es diu que anomenarà algú (en Gallardón o Arenas, segons quines fons) per reconduir una situació que ja li ha marxat de les mans. Personalment, i a fe de Déu que m’agradaria equivocar-me, crec que el que sigui el designat no serà més que un altra llop amb pell de xai.
Haurem d’esperar fins al 26 de Novembre per comprovar-ho
J. Vinyeta
17 d’Octubre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada