156.- ¡Que se jodan...! .-
El govern Rajoy va prendre les mesures que li exigeix la UE. Diu que no tenia altra alternativa perquè la situació del País és la que és. Les anunciava el passat dimecres dia 11 i el divendres 13 les aprovava en consell de Ministres. El que no va dir és que la UE, BCE, el FMI, tots a l’hora exigien aquestes mesures (el famós M.O.U) a canvi dels 100.000 milions d’€s. pel rescat bancari. I el que no afegeix és que els suposats 65.000 milions que s’estalviaran amb la aplicació d’aquestes mesures, corresponen a la mateixa quantitat que el FROB va avançar als Bancs en el seu moment.
Les mesures no per esperades deixen de ser molt dures. Faran mal a tothom (de classe mitja cap avall, com sempre) i la penúria que se’ns anuncia deu de ser exemplar perquè els diputats del PP, drets a l’hemicicle, aplaudien fervorosament al seu líder: els que ja tenim uns anys, recordem aquelles corts feixistes d’en Franco aplaudint fervorosament al dictador perquè no fer-ho, podia significar l’arribada a mitja nit d’un motorista que, des de El Pardo, anuncies “el cese” amb agraïment dels serveis prestats. I queda clar que son mesures en contra de tothom perquè una de les diputades del PP, ministre de treball per més INRI, va deixar anar un “Que se jodan...”. Suposo que la referència era molt més amplia que la concreta als aturats: és possible que, en un gest solidari, ens incluís a tots els que no som de la seva colla. Aquesta expressió (“que se jodan...”[1]) i tot plegat em recorda aquelles manifestacions de “adhesión inquebrantable” davant del Palacio de Oriente, amb pancartes com aquella trista i divertida alhora que deia “Si ellos tienen ONU nosotros tenemos dos”. Perquè, salvant les distàncies, quina diferència hi ha entre aquella aclamació i la de dimecres passat?, entre aquella ONU i aquest reiterat “que se jodan...”? Tots els feixismes tenen en comú aquestes manifestacions “aclamatòries”. I que consti que em limito a constatar fets. El currículum de la ministressa en qüestió és fàcilment localitzable si deambulem per la Província de Castelló, en la que trobarem una nissaga de cacics de més de 200 anys de presència: la família Fabra, de la qual ella n’és part.
Un cop dit això, assenyalar una sèrie de detalls, que no sé si “involuntàriament” o no, el Sr. Rajoy ha passat per alt. Son una sèrie se preguntes sobre temes que no va ni mencionar. És evident que es tractava, en qualsevol cas, d’imposar mesures restrictives, de disminuir despesa i de recaptar més. Posats en aquesta tessitura:
Què es pot reduir de la despesa corrent de l’exèrcit, de les inversions i compra de material? Fins a quin nivell els bancs hi estan implicats i fins a quin punt la re capitalització amb el famós crèdit de la CEE ho serà per aquest motiu?
L’Església catòlica, com a més significativa i més privilegiada de les Esglésies, ha de quedar al marge de l’ofensiva recaptadora?
Les grans fortunes, pagaran impostos? Es revisarà el tema de les SICAV?
S’aturarà l’execució de les obres públiques engegades sense ni tan sols un pla de viabilitat?
Es mantindran intactes els ministeris que tenen les competències transferides? Valdria la pena saber que ens costa aquest apartat concret. Per què es potencien les Diputacions quan tot apunta a que haurien de ser desmantellades o és que hi ha amagada alguna altra finalitat política en el fet? Quin cost tenen, aquestes Diputacions?
El Senat, continuarà sent un cementiri d’elefants institucional?
Els Sindicats i la CEOE, dependran exclusivament de les quotes dels seus afiliats? Què costa la totalitat de les subvencions que reben actualment?
Aquestes son algunes de les preguntes a les que m’agradaria tenir respostes. I n’hi ha moltes, moltíssimes més de caire similar i que, pel que sembla, cap govern és capaç (aquest no n’és pas la excepció) d’entrar-hi a fons i contribuir a deslliurar-nos, al pobres ciutadans, d’algunes, encara que siguin minses, càrregues impositives. Potser que de respondre-les i actuar en conseqüència, “nos joderíamos todos un poco menos...”.
J. Vinyeta
17 de Juliol de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada