64 .- La sequera(II).-
Realment el Riu Ter està que fa pena. Però també haig de dir que només en el cas d’una avinguda seriosa, l’he vist millor del que està ara. I fa molts anys que m’hi passejo per allà dalt. Des de El Pasteral es fa el desviament de l’aigua en vers a l’àrea metropolitana de Barcelona i això, ajuntat amb el vessament de purins a la zona d’Osona per on hi passa i amb el creixement gairebé descontrolat en les zones d’influència del propi riu, tot plegat, ha acabat per ofegar-lo. I els pagesos estan que foten el crit al cel. La visita que va efectuar el President Montilla a Torroella de Montgrí la setmana passada, va acabar com el Rosari de l’Aurora. La sequera ha portat els ànims a situacions d’extrema sensibilitat i tot sembla que hagi d’anar pel pedrega hi hagi aigua o no. La situació, com sol ser últimament freqüent en aquest país, s’enverina amb molta facilitat, amb raó o sense, per allò que durant tants i tants anys varen estar les raons d’oposició política principal, maquillades amb motius ecològics, d’aquells que no guanyaven les eleccions: les sistemàtiques polítiques del no davant de qualsevol cosa, i que ens ha portat, a la fi, a l’enfrontament entre territoris.
El riu Ter està que fa pena però... els camps d’arròs estan inundats en la mateixa zona on hi van haver-hi les batusses la setmana passada, en la mateixa zona on el pagesos hi han fet tractorades sota el lema de Salvem el Ter i al costat de les pancartes que reclamen que l’aigua que va a l’àrea metropolitana es quedi al riu. Allà mateix. Agafeu la carretera que va de Pals a Torroella i a L’Escala i podreu veure el magnífic espectacle dels camps inundats i de les aus que hi tenen vida pels seus voltants. Però...no és realment una contradicció? Si hi ha sequera, i n’hi ha, s’han d’inundar igualment els camps?.
Tot plegat s’ha convertit en un trencaclosques. I ho és perquè em sembla entendre que no hi ha respostes concretes a preguntes concretes per part d’aquells que les haurien de donar.
Vaig veure el reportatge de TV3 sobre la sequera de fa un parell de diumenges. En ell s’hi diu que per mig quilo d’arròs que va a la paella, és necessari un metre cúbic d’aigua a la plantació. Haig de creurem la xifra. Però hi ha quelcom que em sorprèn: un quilo d’arròs dels que podríem dir-ne normals, a la botiga ens costa aproximadament al voltant de 1 € (entre 0,57 cèntims i 1, 43 € el quilo, les especialitats, com sempre i arreu, son més cares), si per un quilo es necessiten 2000 litres d’aigua, i els preus de venda a la botiga son els que son, a quin preu paguen l’aigua? Personalment a casa, descomptades les deixalles que venen indexades en la factura de l’aigua, en resulta un preu de 2,75€ metre/cúbic. Ja sé que la potabilització, distribució i depuració posterior te un cost, és cert. Però, torno a preguntar, a quin preu la paguen? O no la paguen? I quan l’aigua urbana depurada es retorni a les capçaleres dels rius (fet que sí notarem en el rebut mensual de l’aigua, tot i que haurem de preguntar a l’ACA com està l’assumpte), el pagès la traurà del riu al mateix preu d’ara?
En un país com el nostre, en el que, com diu un bon amic, cada any, i en fa desenes d’anys, quan arriba la primavera es destapen ampolles de cava per celebrar que plou, quan ho fa, és a dir, en un país de recursos hídrics que no han estat mai per llençar coets, introduir de nou el cultiu de l’arròs (2 metres cúbics per quilo...!!) és el més adient? No val a dir que abans bé que hi era, l’arròs, i que és cert. Perquè, seguint el mateix criteri, podríem fer que els gossos anessin de nou pels carrers dels pobles i les viles, perquè abans bé que hi anaven de sols pels carrers.
I ja posats, perquè no fem números de les quantitats estalviades d’aigua durant aquests últims mesos?. En a mi em tocava estalviar, al menys, el 18% del meu consum. I ho he fet: exactament un 22,22%, segons l’última factura de l’aigua. A ells, els hi tocava estalviar el 73% del seu consum[1]. Quanta n’han estalviat? I que estan fent per no malmenar l’aigua? Tots els “urbanitas” hem col·locat mecanismes d’estalvi a les aixetes. Ells també han fet el mateix en els canals de rec?
Per la banda de Tarragona, també hi ha esverament. Amb el famós decret de la Sequera, és va autoritzar l’allargament del anomenat mini transvasament de l’Ebre, fins Olèrdola. Segons l’ACA, es tractava de portar fins a l’àrea metropolitana de Barcelona al voltant d’uns 60 hectòmetres cúbics, dels quals es preveien que uns 44 podrien sortir del sol fet de reparar i recuperar les pèrdues de l’actual sistema. I els no, encara ressonen. I novament hi ha preguntes concretes que tampoc tenen resposta concreta: qui s’ocupa del manteniment del transvasament?. Com és que, cuidant el sistema, es poden estalviar fins a 44 hectòmetres?. Podria arribar a entendre que el volum total d’aquest minitransvasament s’aprofita tot i, per tant, no en sobra gens d’aquesta d’aigua. Però si és així, com és que es perden al voltant de 40 hectòmetres, per fugues i mal estat del sistema?. Que fa més mal, donar aigua o quedar en evidència davant d’un malbaratament com aquest? I com als del Ter, també els hi pregunto, quanta aigua han estalviat des de l’entrada en vigor del decret? Han arribat fins al 73% que els hi toca? Han posat, com nosaltres a les aixetes i com ja he dit, mecanismes d’estalvi als canals de rec o a la forma de regar?
La vida, com sempre ha estat, dona moltes voltes. I potser que, algun dia, a aquests pixapins, que a més destrossem el territori, amb independència de que ens hi deixem en ell els calés els caps de setmana i en segones residències, la qual cosa, pel que sembla, els hi és quelcom així com una humiliació, potser que, algun dia dic, es giri la truita i siguin tots aquests que ara ens neguen el pa i la sal, els que ens vinguin a demanar ajuda, especialment després de la primera pedregada o de qualsevol inclemència meteorològica que malmeti els cultius o les collites. La decisió serà nostre, aleshores. I que no s’estranyin de la resposta que puguin rebre.
I l’Administració? Dons el primer que ens ha de dir és si la interconnexió de xarxes és necessària, no per apaivagar la set d’aquests pixapins maldestres (tot i que som gairebé el 70% de la població del País), si no per necessitats de país i dels territoris, perquè el seu futur, d’un i dels altres, no quedi compromès. L’última obra hidràulica (llevat de la dessaladora a peu del Tordera, i de les que encara no estan en marxa), segons explicava el Director General d’Agbar, a TV3, va ser el pantà de La Baells, l’any 1976, de quant en prou feines érem sis milions. Val a dir dons que totes les Administracions des d’aleshores fins avui, repeteixo, totes les Administracions, han anat posant ciris a la Moreneta cada primavera com a solució a l’absència de les infraestructures necessàries. Però tots, mica a mica, anem perdent la fe. Per tant, si la interconnexió i altres infraestructures son necessàries, que es tingui la valentia de fer-les peti qui peti. El País, a pesar de l’animadversió d’alguns o de molts, no es pot permetre que no es prenguin les decisions necessàries i molt menys, que no es portin a terme. I els amics ecologistes, tan sensibles en aquests i altres temes, que deixin fer, tot i que no els agradi, el que ara toqui fer. I les energies les utilitzin per controlar als Ajuntaments i el creixement totalment fora de control que aquests han permès i que, en bona part n’és el responsable del desori actual, a la fi de què, dintre de no sé quants anys, no ens tornem a trobar com estem ara, situació que, tinguem-ho clar, no serà com la d’ara sinó molt pitjor.
I els partits polítics? Han de ser més prudents, oblidar-se si convé de les bases, que solen ser molt més radicals però ínfimes en comparació al número de vots que poden rebre en unes eleccions, i i postular-se per fer allò que convé al País, repeteixo al País. Perquè suposo que tots estarem d’acord en que les ideologies, les de cada partit polític, ens poden portar a cims que potser no tothom vol assolir. Però l’aigua, sí que la vol tothom. Preocupar-se i resoldre els problemes de cada dia de la gent, dona vots. Segur!
J. Vinyeta
Maig, 2008
[1] Vegeu les dades en aquest mateix blog: 61.- La sequera
Realment el Riu Ter està que fa pena. Però també haig de dir que només en el cas d’una avinguda seriosa, l’he vist millor del que està ara. I fa molts anys que m’hi passejo per allà dalt. Des de El Pasteral es fa el desviament de l’aigua en vers a l’àrea metropolitana de Barcelona i això, ajuntat amb el vessament de purins a la zona d’Osona per on hi passa i amb el creixement gairebé descontrolat en les zones d’influència del propi riu, tot plegat, ha acabat per ofegar-lo. I els pagesos estan que foten el crit al cel. La visita que va efectuar el President Montilla a Torroella de Montgrí la setmana passada, va acabar com el Rosari de l’Aurora. La sequera ha portat els ànims a situacions d’extrema sensibilitat i tot sembla que hagi d’anar pel pedrega hi hagi aigua o no. La situació, com sol ser últimament freqüent en aquest país, s’enverina amb molta facilitat, amb raó o sense, per allò que durant tants i tants anys varen estar les raons d’oposició política principal, maquillades amb motius ecològics, d’aquells que no guanyaven les eleccions: les sistemàtiques polítiques del no davant de qualsevol cosa, i que ens ha portat, a la fi, a l’enfrontament entre territoris.
El riu Ter està que fa pena però... els camps d’arròs estan inundats en la mateixa zona on hi van haver-hi les batusses la setmana passada, en la mateixa zona on el pagesos hi han fet tractorades sota el lema de Salvem el Ter i al costat de les pancartes que reclamen que l’aigua que va a l’àrea metropolitana es quedi al riu. Allà mateix. Agafeu la carretera que va de Pals a Torroella i a L’Escala i podreu veure el magnífic espectacle dels camps inundats i de les aus que hi tenen vida pels seus voltants. Però...no és realment una contradicció? Si hi ha sequera, i n’hi ha, s’han d’inundar igualment els camps?.
Tot plegat s’ha convertit en un trencaclosques. I ho és perquè em sembla entendre que no hi ha respostes concretes a preguntes concretes per part d’aquells que les haurien de donar.
Vaig veure el reportatge de TV3 sobre la sequera de fa un parell de diumenges. En ell s’hi diu que per mig quilo d’arròs que va a la paella, és necessari un metre cúbic d’aigua a la plantació. Haig de creurem la xifra. Però hi ha quelcom que em sorprèn: un quilo d’arròs dels que podríem dir-ne normals, a la botiga ens costa aproximadament al voltant de 1 € (entre 0,57 cèntims i 1, 43 € el quilo, les especialitats, com sempre i arreu, son més cares), si per un quilo es necessiten 2000 litres d’aigua, i els preus de venda a la botiga son els que son, a quin preu paguen l’aigua? Personalment a casa, descomptades les deixalles que venen indexades en la factura de l’aigua, en resulta un preu de 2,75€ metre/cúbic. Ja sé que la potabilització, distribució i depuració posterior te un cost, és cert. Però, torno a preguntar, a quin preu la paguen? O no la paguen? I quan l’aigua urbana depurada es retorni a les capçaleres dels rius (fet que sí notarem en el rebut mensual de l’aigua, tot i que haurem de preguntar a l’ACA com està l’assumpte), el pagès la traurà del riu al mateix preu d’ara?
En un país com el nostre, en el que, com diu un bon amic, cada any, i en fa desenes d’anys, quan arriba la primavera es destapen ampolles de cava per celebrar que plou, quan ho fa, és a dir, en un país de recursos hídrics que no han estat mai per llençar coets, introduir de nou el cultiu de l’arròs (2 metres cúbics per quilo...!!) és el més adient? No val a dir que abans bé que hi era, l’arròs, i que és cert. Perquè, seguint el mateix criteri, podríem fer que els gossos anessin de nou pels carrers dels pobles i les viles, perquè abans bé que hi anaven de sols pels carrers.
I ja posats, perquè no fem números de les quantitats estalviades d’aigua durant aquests últims mesos?. En a mi em tocava estalviar, al menys, el 18% del meu consum. I ho he fet: exactament un 22,22%, segons l’última factura de l’aigua. A ells, els hi tocava estalviar el 73% del seu consum[1]. Quanta n’han estalviat? I que estan fent per no malmenar l’aigua? Tots els “urbanitas” hem col·locat mecanismes d’estalvi a les aixetes. Ells també han fet el mateix en els canals de rec?
Per la banda de Tarragona, també hi ha esverament. Amb el famós decret de la Sequera, és va autoritzar l’allargament del anomenat mini transvasament de l’Ebre, fins Olèrdola. Segons l’ACA, es tractava de portar fins a l’àrea metropolitana de Barcelona al voltant d’uns 60 hectòmetres cúbics, dels quals es preveien que uns 44 podrien sortir del sol fet de reparar i recuperar les pèrdues de l’actual sistema. I els no, encara ressonen. I novament hi ha preguntes concretes que tampoc tenen resposta concreta: qui s’ocupa del manteniment del transvasament?. Com és que, cuidant el sistema, es poden estalviar fins a 44 hectòmetres?. Podria arribar a entendre que el volum total d’aquest minitransvasament s’aprofita tot i, per tant, no en sobra gens d’aquesta d’aigua. Però si és així, com és que es perden al voltant de 40 hectòmetres, per fugues i mal estat del sistema?. Que fa més mal, donar aigua o quedar en evidència davant d’un malbaratament com aquest? I com als del Ter, també els hi pregunto, quanta aigua han estalviat des de l’entrada en vigor del decret? Han arribat fins al 73% que els hi toca? Han posat, com nosaltres a les aixetes i com ja he dit, mecanismes d’estalvi als canals de rec o a la forma de regar?
La vida, com sempre ha estat, dona moltes voltes. I potser que, algun dia, a aquests pixapins, que a més destrossem el territori, amb independència de que ens hi deixem en ell els calés els caps de setmana i en segones residències, la qual cosa, pel que sembla, els hi és quelcom així com una humiliació, potser que, algun dia dic, es giri la truita i siguin tots aquests que ara ens neguen el pa i la sal, els que ens vinguin a demanar ajuda, especialment després de la primera pedregada o de qualsevol inclemència meteorològica que malmeti els cultius o les collites. La decisió serà nostre, aleshores. I que no s’estranyin de la resposta que puguin rebre.
I l’Administració? Dons el primer que ens ha de dir és si la interconnexió de xarxes és necessària, no per apaivagar la set d’aquests pixapins maldestres (tot i que som gairebé el 70% de la població del País), si no per necessitats de país i dels territoris, perquè el seu futur, d’un i dels altres, no quedi compromès. L’última obra hidràulica (llevat de la dessaladora a peu del Tordera, i de les que encara no estan en marxa), segons explicava el Director General d’Agbar, a TV3, va ser el pantà de La Baells, l’any 1976, de quant en prou feines érem sis milions. Val a dir dons que totes les Administracions des d’aleshores fins avui, repeteixo, totes les Administracions, han anat posant ciris a la Moreneta cada primavera com a solució a l’absència de les infraestructures necessàries. Però tots, mica a mica, anem perdent la fe. Per tant, si la interconnexió i altres infraestructures son necessàries, que es tingui la valentia de fer-les peti qui peti. El País, a pesar de l’animadversió d’alguns o de molts, no es pot permetre que no es prenguin les decisions necessàries i molt menys, que no es portin a terme. I els amics ecologistes, tan sensibles en aquests i altres temes, que deixin fer, tot i que no els agradi, el que ara toqui fer. I les energies les utilitzin per controlar als Ajuntaments i el creixement totalment fora de control que aquests han permès i que, en bona part n’és el responsable del desori actual, a la fi de què, dintre de no sé quants anys, no ens tornem a trobar com estem ara, situació que, tinguem-ho clar, no serà com la d’ara sinó molt pitjor.
I els partits polítics? Han de ser més prudents, oblidar-se si convé de les bases, que solen ser molt més radicals però ínfimes en comparació al número de vots que poden rebre en unes eleccions, i i postular-se per fer allò que convé al País, repeteixo al País. Perquè suposo que tots estarem d’acord en que les ideologies, les de cada partit polític, ens poden portar a cims que potser no tothom vol assolir. Però l’aigua, sí que la vol tothom. Preocupar-se i resoldre els problemes de cada dia de la gent, dona vots. Segur!
J. Vinyeta
Maig, 2008
[1] Vegeu les dades en aquest mateix blog: 61.- La sequera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada