53.- Desprès del Dissabte
Abans de res, valguin aquestes quatre ratlles d’homenatge i ensems d’agraïment a tots aquells que directa o indirectament, varen fer possible la manifestació del dissabte passat dia 1. La societat civil catalana necessitava sortir al carrer per poder, per sobre de tot, donar una senyal de vida que ratifiqués seriosament la seva existència, de sempre tant menyspreada, i de les seves senyes d’identitat. Gràcies!. No se la quantitat de gent que hi va participar, però em sembla que molts i molts més dels que varem ser-hi en aquell 18 de Febrer de l’any passat. Per tan, va ser un èxit absolut.
I del dia després? Anem a pams.
Tot els mitjans afins als dos Governs, han minimitzat la concentració: no podia esperar-se res més ni podia ser d’una altra manera. El PSC, CCOO i la UGT varen ser els grans absents d’una manifestació que hauria d’haver estat, al menys, beneïda pel Cap del nostre Govern que, a més i en aquest cas, és el president del PSC. Ignoro la excusa que al respecta va donar CCOO, però sí recordo la “magnífica” excusa que va donar el Secretari General de la UGT. El PSOE, allà a Madrid, ha fet el mateix. I el seus mitjans afins, que son molts i molt poderosos, ha procurat que la manifestació quedés difuminada. La lamentable mort d’un Guàrdia Civil al País Basc Francès, deixava en segon pla la convocatòria. Però, tot i això, el carrer es va omplir.
La primera cosa que se’m acut és la de comentar el fet de la participació en sí mateixa. Tots opinen. I, com és normal, tots aquells que no els hi agradava ni la convocatòria i els hi va agradar encara menys la multitudinària participació, fan mans i mànegues per alimentar la cerimònia de la confusió: els que hi varem anar o no sabíem a què hi anàvem, per què hi anàvem o on posar-nos. La manifestació, segons uns, no era per protestar per les infraestructures si no una clara manifestació independentista en un moment gens propici en el que s’estan fent moltes passes endavant conjuntament amb el govern central. O, per altres, un clar intent de millorar el (suposat) posicionament ultra nacionalista de determinats partits davant de les properes eleccions generals dels convocants. O per...En fi! És realment acollonidor veure i sentir com és manipula tot i en funció dels interessos particulars. Perquè la veritat està no en les opinions, com ja he dit manipuladores i demagògiques dels que no hi varen anar o d’aquells als que els hi va fer mal que hi anéssim, si no en cada un dels que hi varem participar. Tots aquests “opinadors”, l’únic que fan és posar en boca seva (en funció exclusiu dels seus interessos, evidentment) el que voldrien que fos la nostra suposada voluntat per anar-hi, el nostre pensament o el per què de la nostra acció, quant tot això, per molt que els hi pesi, és només nostre, de cada un dels que hi érem. I és per això que vull dir-los-hi: no jugueu més amb la meva presència i participació, deixeu-me en pau, perquè jo sí que sé el perquè. Vosaltres dieu saber només el que os convé. I en últim extrem, us puc dir, que també seria veritat, que hi vaig anar-hi perquè en tinc els collons plens de gent com vosaltres, manipuladors impresentables, partidistes vergonyants, ganduls sistemàtics en la feina que us toca fer, i la poca que feu la feu a més mal feta (en tot això no esteu sols, és veritat)....Son raons que podíeu afegir a tot aquell reguitzell de raons amb les que heu anat justificant la vostra absència o que heu anat inventant per justificar-la. Però sé que aquestes no les direu, perquè de fer-ho potser que, per una vagada, diguéssiu la veritat del perquè de tot plegat. I ja se sap: la veritat no és que sigui dolenta en si mateixa, el que passa és que, un cop descoberta, ja no té remei. I amb aquesta veritat per endavant i, com a conseqüència, amb les que d’això se’n deriven, què seria de vosaltres i, en especial, de la vostra ja minse credibilitat?.
Els mitjans de comunicació, com sempre, han estat a favor dels que els subvencionen d’una o altra manera, especialment els mitjans d’enllà de l’Ebre: en el poc que d’ells vaig poder veure – llegir – seguir, la minimització va ser total, amb titulars, referències, comentaris etc, d’escàndol, intentant amagar a la resta de l’Estat la realitat del nostre País. Aquí, per exemple, les coses varen anar força millor, per allò de no quedar-se sols, amb titulars més generosos. Tot i això, vareu poder veure per TV3, aquesta nostra tan nostrada, una sola imatge de tota la Via Laietana plena des d’ Urquinaona fins a Colom?. Perquè després surti algú ( en Ferranovitx, com el definia el Sr. Roig la setmana passada...) que vulgui fer-nos creure allò de la Crosta Nacionalista...de TV3!
I dels que hi varen anar (em refereixo als partits polítics), com era d’esperar, tothom s’ha apuntat a l’èxit i l’ha volgut fer propi i, alguns, fins i tot volen ja manar, planificar, decidir...Vaja, que sembla que ho hagin fet tota la vida això de convocar a la societat civil...!. Però entenc que hi ha molts que, com jo, no pensem oblidar que uns es varen vendre un Estatut a canvi de la Presidència de la Generalitat, que uns altres encara tenen amagada la clau de volta de la situació política d’avui dia i els altres, minoritaris i sense força, faran el que sigui perquè puguin, en un moment o altra, tornar a governar. Plantejades així les coses, haig de pensar que aquest rampell sobiranista és sincer?. O, ans al contrari, donat el clam general en contra de la ineficàcia més absoluta, donat el cabreig general del País, varen optar per participar-hi, no fos cas que la distància entre aquells partits i els ciutadans (aquells dels que volen el vot) s’eixamplés encara més, fent que la abstenció pugui arribar a ser d’escàndol a les eleccions del proper Març? O dit de una manera més crua i punyent, vist el que he comentat abans, ara me’ls haig de creure?. I encara se’m acut una altra de pregunta: seran capaços d’anar al darrera d’aquesta societat civil, que és la que realment, i no ells, ha de manar i a la que realment es deuen perquè és la que els paga i no precisament amb subvencions? O, al contrari, aniran donant empentes i cops de colze per situar-se a primera línea lluitant pel poder? I de aconseguir-lo, què serà d’aquesta societat civil?. Quedarà, aleshores, novament sotmesa a la dictadura del número d’escons i dels interessos dels partits?. Per tan, seria bo, en el meu entendre, per a no crear confusió, que els propis organitzadors ens diguessin també com pensen resoldre els problemes que es derivin d’una interacció política com de la que parlava i que em temo inevitable. Serà important i necessari fer-ho, perquè ningú no pugui, vulgui o l’interessi pensar o creure que els demés anem amb els ulls closos. I, ja que hi som i per obrir foc, m’agradaria saber quina finalitat tenen aquests “flirtejos”, o pot ser més que “flirtejos”, entre una de les plataformes convocants i determinat partit polític. Qui s’ha acostat a qui i per què?. Seria una forma de començar a donar la transparència necessària i exigible a tots els nivells, la inexistència de la qual ha estat una de les queixes permanents al sistema polític actual. O no és així?
J. Vinyeta
Desembre, 2007
Abans de res, valguin aquestes quatre ratlles d’homenatge i ensems d’agraïment a tots aquells que directa o indirectament, varen fer possible la manifestació del dissabte passat dia 1. La societat civil catalana necessitava sortir al carrer per poder, per sobre de tot, donar una senyal de vida que ratifiqués seriosament la seva existència, de sempre tant menyspreada, i de les seves senyes d’identitat. Gràcies!. No se la quantitat de gent que hi va participar, però em sembla que molts i molts més dels que varem ser-hi en aquell 18 de Febrer de l’any passat. Per tan, va ser un èxit absolut.
I del dia després? Anem a pams.
Tot els mitjans afins als dos Governs, han minimitzat la concentració: no podia esperar-se res més ni podia ser d’una altra manera. El PSC, CCOO i la UGT varen ser els grans absents d’una manifestació que hauria d’haver estat, al menys, beneïda pel Cap del nostre Govern que, a més i en aquest cas, és el president del PSC. Ignoro la excusa que al respecta va donar CCOO, però sí recordo la “magnífica” excusa que va donar el Secretari General de la UGT. El PSOE, allà a Madrid, ha fet el mateix. I el seus mitjans afins, que son molts i molt poderosos, ha procurat que la manifestació quedés difuminada. La lamentable mort d’un Guàrdia Civil al País Basc Francès, deixava en segon pla la convocatòria. Però, tot i això, el carrer es va omplir.
La primera cosa que se’m acut és la de comentar el fet de la participació en sí mateixa. Tots opinen. I, com és normal, tots aquells que no els hi agradava ni la convocatòria i els hi va agradar encara menys la multitudinària participació, fan mans i mànegues per alimentar la cerimònia de la confusió: els que hi varem anar o no sabíem a què hi anàvem, per què hi anàvem o on posar-nos. La manifestació, segons uns, no era per protestar per les infraestructures si no una clara manifestació independentista en un moment gens propici en el que s’estan fent moltes passes endavant conjuntament amb el govern central. O, per altres, un clar intent de millorar el (suposat) posicionament ultra nacionalista de determinats partits davant de les properes eleccions generals dels convocants. O per...En fi! És realment acollonidor veure i sentir com és manipula tot i en funció dels interessos particulars. Perquè la veritat està no en les opinions, com ja he dit manipuladores i demagògiques dels que no hi varen anar o d’aquells als que els hi va fer mal que hi anéssim, si no en cada un dels que hi varem participar. Tots aquests “opinadors”, l’únic que fan és posar en boca seva (en funció exclusiu dels seus interessos, evidentment) el que voldrien que fos la nostra suposada voluntat per anar-hi, el nostre pensament o el per què de la nostra acció, quant tot això, per molt que els hi pesi, és només nostre, de cada un dels que hi érem. I és per això que vull dir-los-hi: no jugueu més amb la meva presència i participació, deixeu-me en pau, perquè jo sí que sé el perquè. Vosaltres dieu saber només el que os convé. I en últim extrem, us puc dir, que també seria veritat, que hi vaig anar-hi perquè en tinc els collons plens de gent com vosaltres, manipuladors impresentables, partidistes vergonyants, ganduls sistemàtics en la feina que us toca fer, i la poca que feu la feu a més mal feta (en tot això no esteu sols, és veritat)....Son raons que podíeu afegir a tot aquell reguitzell de raons amb les que heu anat justificant la vostra absència o que heu anat inventant per justificar-la. Però sé que aquestes no les direu, perquè de fer-ho potser que, per una vagada, diguéssiu la veritat del perquè de tot plegat. I ja se sap: la veritat no és que sigui dolenta en si mateixa, el que passa és que, un cop descoberta, ja no té remei. I amb aquesta veritat per endavant i, com a conseqüència, amb les que d’això se’n deriven, què seria de vosaltres i, en especial, de la vostra ja minse credibilitat?.
Els mitjans de comunicació, com sempre, han estat a favor dels que els subvencionen d’una o altra manera, especialment els mitjans d’enllà de l’Ebre: en el poc que d’ells vaig poder veure – llegir – seguir, la minimització va ser total, amb titulars, referències, comentaris etc, d’escàndol, intentant amagar a la resta de l’Estat la realitat del nostre País. Aquí, per exemple, les coses varen anar força millor, per allò de no quedar-se sols, amb titulars més generosos. Tot i això, vareu poder veure per TV3, aquesta nostra tan nostrada, una sola imatge de tota la Via Laietana plena des d’ Urquinaona fins a Colom?. Perquè després surti algú ( en Ferranovitx, com el definia el Sr. Roig la setmana passada...) que vulgui fer-nos creure allò de la Crosta Nacionalista...de TV3!
I dels que hi varen anar (em refereixo als partits polítics), com era d’esperar, tothom s’ha apuntat a l’èxit i l’ha volgut fer propi i, alguns, fins i tot volen ja manar, planificar, decidir...Vaja, que sembla que ho hagin fet tota la vida això de convocar a la societat civil...!. Però entenc que hi ha molts que, com jo, no pensem oblidar que uns es varen vendre un Estatut a canvi de la Presidència de la Generalitat, que uns altres encara tenen amagada la clau de volta de la situació política d’avui dia i els altres, minoritaris i sense força, faran el que sigui perquè puguin, en un moment o altra, tornar a governar. Plantejades així les coses, haig de pensar que aquest rampell sobiranista és sincer?. O, ans al contrari, donat el clam general en contra de la ineficàcia més absoluta, donat el cabreig general del País, varen optar per participar-hi, no fos cas que la distància entre aquells partits i els ciutadans (aquells dels que volen el vot) s’eixamplés encara més, fent que la abstenció pugui arribar a ser d’escàndol a les eleccions del proper Març? O dit de una manera més crua i punyent, vist el que he comentat abans, ara me’ls haig de creure?. I encara se’m acut una altra de pregunta: seran capaços d’anar al darrera d’aquesta societat civil, que és la que realment, i no ells, ha de manar i a la que realment es deuen perquè és la que els paga i no precisament amb subvencions? O, al contrari, aniran donant empentes i cops de colze per situar-se a primera línea lluitant pel poder? I de aconseguir-lo, què serà d’aquesta societat civil?. Quedarà, aleshores, novament sotmesa a la dictadura del número d’escons i dels interessos dels partits?. Per tan, seria bo, en el meu entendre, per a no crear confusió, que els propis organitzadors ens diguessin també com pensen resoldre els problemes que es derivin d’una interacció política com de la que parlava i que em temo inevitable. Serà important i necessari fer-ho, perquè ningú no pugui, vulgui o l’interessi pensar o creure que els demés anem amb els ulls closos. I, ja que hi som i per obrir foc, m’agradaria saber quina finalitat tenen aquests “flirtejos”, o pot ser més que “flirtejos”, entre una de les plataformes convocants i determinat partit polític. Qui s’ha acostat a qui i per què?. Seria una forma de començar a donar la transparència necessària i exigible a tots els nivells, la inexistència de la qual ha estat una de les queixes permanents al sistema polític actual. O no és així?
J. Vinyeta
Desembre, 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada