52.- Poques coses més.

52.- Poques coses més.-


Encara corren totes les declaracions en respecta de la famosa frase del Rei al Sr. Chavez, en la conferència Iberoamericana prop passada. Personalment, tot i pensar en contra, pel que sembla, de molta gent, entenc que va estar desafortunada i políticament incorrecte. I no vull dir amb això, que els senyors Ortega i Chavez tinguin raó, al menys tota la raó. Però, si com diuen, pel cinisme de la diplomàcia s’han resolt problemes que han donat una mica més de pau a aquest món nostre, tan exaltat des de sempre, és dons ben clar que, la famosa frase del Rei haurà estat, com a mínim, un gran error polític. A partir d’ací, es poden fer totes les conjetures que és vulguin. La trajectòria del Srs. Ortega i Chavez, és de tots coneguda i tots sabem de les maldats (i més en aquest país nostre) del populisme demagògic. Però també penso que no podem oblidar el tuf anti colonial espanyol que es respira per determinats sectors de Sud Amèrica i que aquells senyors Chavez i Ortega revifen, només amb la finalitat de tapar algunes de les seves moltes misèries. Que el Sr. Aznar participés activament en aquell famós cop de Estat (recordo que se’n va parlar), no m’estranyaria perquè correspon a una època en que les influències del Sr. Bush sobre el Sr. Aznar eren, en aquell moment, absolutament manifestes.

El tema de la Sra. Ministra de Foment, s’ha convertit en paradigma de les males maneres (d’altra banda ja conegudes) amb la que el Govern Central ens tracta. Aquella famosa expressió de “antes partía que doblà...” en referència concreta a les infraestructures a Catalunya, crec (i em sembla que no m’equivoco) va fer que tot l’auditori pensés allò de “que se jodan los catalanes...!!”, tan comú enllà de l’Ebre, i acte seguit, aquell auditori corroborà amb els riures i els aplaudiments aquell pensament. La novetat, si és que ho és, està en que també el PSOE ha perdut la vergonya i revifa el sentiment anticatalà tan com ho fa el PP i amb la mateixa finalitat. Però això sí: amb “talante”, és a dir amb condó i vaselina, de forma més sibil·lina: enfotent-se’n, per exemple, a la TV de la forma més descarnada i descarada, amb acudits del Sr. Zapatero sobre els retards de Rodalies. Com deia el Sr. Cardús la setmana passada, la desafecció és mútua, en els dos sentits, d’allà cap aquí i d’aquí cap allà. Per tan, que no s’estranyin els d’allà, si la desafecció d’ací cap allà augmenta fins aconseguir que els que sempre hem desitjat el Nostre Estat Propi siguem més i més, dia a dia. Hem de reconèixer que ajudant-nos d’aquesta manera, tot pot ser més senzill i ràpid.

Els partits dits catalanistes (CiU, ERC i ICV) s’han sumat a la manifestació de demà. La desfeta en general ha estat tan i tan grossa, el desconsol per la pèrdua de bona part de les il·lusions dels pobrets que anem a peu i, en conseqüència, la possibilitat d’una alta abstenció en el propers comicis del mes de març, sembla que els hagi acollonit una mica i no els hi ha deixat altra opció: han decidit sumar-se al carro dels guanyadors. Ja hem sembla bé. Com era d’esperar, el PSC no hi participa (compta més el partit que la ciutadania que diuen defensar...) tot i que el seu President i President de la Generalitat afirma estar més emprenyat que molts dels que hi serem (la seva presència en la manifestació corroboraria aquesta emprenyamenta que diu tenir i guanyaria en credibilitat...) i el Sr. Alvarez, el líder de la UGT, amb aquella eloqüència que el caracteritza, té les penques de dir que participar-hi és fer-li el joc al Partit Popular (Sic.). Li haurem de recordar aquestes paraules alguna vegada en el futur. I val més que el PP i Ciutadans no hi siguin presents, perquè la seva presència podria fer que l’acte acabés (o ja s’iniciés) com el Rosari de l’Aurora.. El que em preocupa és que, a més de participar-hi, tots aquests partits vulguin, en primer lloc, apropiar-se i en benefici propi de quelcom que, per molt que hi participin, no és seu. I en segon lloc, i encara em preocupa més, és el fet de que, a més, vulguin manar: Si ho aconseguissin, tornarien a fer-nos repetir els mateixos errors que ens han portat fins a la situació actual.

Estic absolutament convençut de que la manifestació serà un èxit rotund. El moviment de la societat civil haurà estat, una vegada més, un fet cert, multitudinari i importantissim. Però, com que a Madrid no ens fotaran ni mica de cas, haurem de tornar-hi i cridar més fort, tantes quantes vegades siguin necessàries perquè se’n donin compta de que, malgrat de que ells no ho vulguin, nosaltres existim. I volem existir...i amb dignitat.




J. Vinyeta
30 de Novembre, 2007