diumenge, d’agost 11, 2024

786.- Puigdemont a Barcelona.-

 

786.-  Puigdemont a Barcelona.-

Veni,Vidi,Vici...  És el resum de l’estada a Barcelona  del President Puigdemont  el prop passat dia 8: va venir, va pronunciar un breu discurs a l’Arc de Triomf,  on hi arriba apressat i del que surt també apressat, i va marxar, deixant amb un pam de nas a tot el cos de Mosos d’Esquadra. Cos  desplegat per  a  la  captura de Puigdemont, que forçats pel desencant  que ocasiona  que el President no vagi al Parlament, on pensaven detenir-lo abans d’entrar, munten per segona vegada en la seva història la denominada “Operació Gàbia” que tanca totes les possibles sortides de la ciutat. Una operació que col·lapsa tot Barcelona i el seu entorn i que només es va activar pels atemptats a Barcelona l’Agost del 2017: un operatiu antiterrorista que apliquen per a la detenció d’un President de la Generalitat. El President  se’ls hi fa escàpol. El ridícul es absolut. Llarena renega de ràbia i demana noms concrets..., Madrid carrega la responsabilitat als Mossos. Del CNI, ni paraula. La premsa del règim respon de la manera esperada. Però Puigdemont, ha marxat.

Segons El Punt Diari, l’equip de seguretat del President capta el missatge intern dels Mossos amb el que insten als seus, abans de l’arribada a l’Arc de Trtriomf, a la detenció immediata del President. Davant de la impossibilitat ara ja clara  de poder arribar al Parlament, cal frustrar aquesta detenció immediata i d’aquí aquelles presses evidents arribant a la tribuna i en sortir-ne d’ella. L’objectiu, sabut que la detenció pot ser immediata,  ja és marxar.

Desconeixem detalls de l’arribada  i sortida de  Barcelona però, pel què sembla, els Mossos i el CNI (que disposa de molts més mitjans que els Mossos), tampoc en tenen coneixement. Desconeixem, llevat del cotxe Honda blanc amb cadira de rodes en el seient davanter, detalls de la fugida. Com passa sempre en aquests casos, la veritat la coneixerem en pocs dies. Ara hem d’esperar

Dos dies després, la cúpula al complert del Mossos  compareix per donar explicacions.  L’únic dels que va parlar i que va fer-ho amb un mínim de serietat va se en Pere Ferrer, que  va iniciar el seu parlament dient allò de que de tot el que havia passat era responsabilitat d’un jutge que es nega a aplicar l’amnistia.  Els altres dos, Elena, conseller, i Sallent, major dels mossos, no fan res més que desprestigiar la figura del Sr. Puigdemont,  (Sallent s’equivoca una vegada i l’anomena President, tal com cal a tots els que han estat Presidents de la Generalitat, però corregeix a sr.  immediatament...). Elena, perd la compostura i té l’acudit de dir que el fracàs dels Mossos es deu a la manca de paraula (sic.) d’un President de la Generalitat... Sallent evidentment nerviós, fent jocs de mans constants amb els micròfons, té també l’acudit de Jimy Jump  que també ha fet història. Com també farà història l’actuació dels seus subordinats llençant gas pebre als manifestants que se’ls hi havia col·lat i havien entrat al recinte del Parc de la Ciutadella. Desprestigi darrera desprestigi.

De tot plegat només en queda el ridícul d’un cos, altrament prestigiat pel 2017, que intenta complir en un dels molts requeriments judicials que té pendent de compliment. Que tracte de terrorista  a un President de la Generalitat. Que mai ha actuat amb la mateixa intensitat en contra del crim organitzat o davant dels últims esdeveniments a Girona al dit Barri de la Pólvora, per exemple,  o davant de les incidències diàries als carrers dels pobles i ciutats de Catalunya i oblidant que per molt manament judicial que sobre el cas Puigdemont pogués haver-hi, el que és cert, com va dir en la seva intervenció el director generals dels mossos, és que allò que va passar va ser perquè un jutge no vol aplicar la Llei d’amnistia. Potser el Mossos haguessin hagut de rumiar-ho abans  d’actuar.

Suposo que no cal que dimiteixin, el nou govern tripartit anomenarà els seus que ja ens ha dit seran Núria Parlón  com a consellera de interior i al oblidat major Trapero coma a director general del mossos. I ells quedaran impunes. Però la vergonya l’arrossegaran de per vida. És un bon càstig.

J.  Vinyeta

11 d’Agost de 2024