775.-Novament,
de jueus i palestins.-
Convindrem
que el tema Jueu – Palestí ens ocupa, avui dia, molt del nostra temps. És una situació
dramàtica que, per a molt que vulguem donar-hi voltes, ve generada per una no
acceptació de la creació de l’Estat de Israel, propiciat per l’ONU, per part
del món àrab el 1948. Tot el que ha vingut darrera, és conseqüència de la negativa àrab a aquella creació.
No
tinc cap intenció de justificar res. La visceralitat sol ocupar un espai que
entenc que no correspon en cap cas, però
ho fa amb massa freqüència quan ens expressem respecta del tema, amb l’agreujant de que molts pretenen una
objectivitat que no existeix.
És
evident que tothom pot expressar-se com
cregui convenient. Però em sorprèn que, en les manifestacions pro palestins
siguin només contra Israel i que, en cap cas es demani la llibertat dels
palestins de la més que dura realitat que els hi imposa Hamàs a de Gaza. No està de més recordar que les últimes
eleccions a Gaza es varen realitzar el 2006 i que, des d’aleshores, Hamàs mai
ha posat les urnes a disposició dels ciutadans. No diem que són les eleccions
les que defineixen un sistema com a mínimament democràtic? Quin és el sistema antitètic
a la democràcia?
A
les ciutats europees hi ha manifestacions
a favor del palestins. Se suposa que fan referència als palestins residents a
Gaza. Alguns potser se’n recorden dels palestins de Cisjordània (aquests sí que
estan permanentment putejats per Israel amb la creació de noves
colònies, però, curiosament, és el lloc on hi ha menys manifestacions violentes
contra l’Estat israelià) i no crec
que, en cap cas, ho facin en
referència al 20% de ciutadans de l’Estat d’Israel que són anomenats Palestins[1].
No
veig crits contra Hamàs, Yijad, Daésh (o ISIL) ..., grups terroristes
responsables d’atemptats a Charlie Hebdo i Bataclan a París, a l’aeropport i l’estació de Malbbeek a Brussel·les, Passeig dels Anglesos
a Niça, Atocha a Madrid o a la
Rambla barcelonina, i de molts altres, potser tant o més significats arreu del món, però
mig oblidats perquè ens toquen de lluny. En canvi hi veig, incomprensiblement,
banderes LGTBI. Hi dic incomprensiblement perquè aquest col·lectiu (LGTBI) sap
perfectament com són tractats els seus membres per aquests que diuen defensar.
Per
tant, i per molt que a molts els hi costi d’entendre, com diu en Partal, i em
sembla molt acceptable, rebutjar que una carnisseria en justifiqui una altra no
és negar a Israel el dret de defensar-se, responent a un atac que equival a una
declaració de guerra formal.
Hamàs
sabia perfectament quina seria la resposta israeliana, sabia que seria implacable i sense treva. I sabia
del patiment conseqüent del poble de Gaza a partir d’aquell moment. No em digueu
que Hamàs és un moviment d’alliberació quan tota la seva actuació respon només
als seus propòsit polítics que, en aquest
cas, son marcadament religiosos; quan, és ben sabut, que els túnels
construïts a Gaza són bàsicament estructures militars de Hamàs[2]
i no refugi dels palestins. Quan és ben sabut que l’objectiu de Hamàs és la
desaparició de l’estat israelià per
establir-hi un estat islamista teocràtic
i, si no hi ha canvis espectaculars, amb doctrinari xiïta (i tots sabem quin és el tractament dels drets
humans de qualsevol dels estats islamistes actualment establerts. Afganistan i Iran en són
dos bons exemples...). Imagino que tots
els que al menys ens pensem que no som dogmàtics, entenem que no pot haver-hi
una guerra en nom de cap déu. Hamàs, Yijad, Daésh (o ISIL), diuen que sí.
Personalment em costa molt d’entendre i molt més d’acceptar i, en cap cas, de justificar.
Israel
no s’aturarà perquè entén que és un problema de supervivència. El palestins de
Gaza continuaran patint i Hamàs continuarà enviant els míssils que li quedin
contra les ciutats d’Israel amb la conseqüent resposta buscant, el beneplàcit
especialment a Europa, Però hem de tenir clar que la supervivència de Hamàs, agradi o no, està per
sobra de la supervivència del poble palestí, especialment dels situats a Gaza.
Així
continuaran les coses... Israel afirma que la guerra serà llarga.
J. Vinyeta
31
d’Octubre de 2023
P.S.:
El nº 3 del PSOE es reuneix amb Puigdemont a Brussel·les i li parla com a President... La foto de la reunió amb
una urna del 1 O al darrere, converteix, com ja va dir
Sánchez, la necessitat del PSOE en
virtut, el que desferma les ires del PP i de VOX.
Puigdemont
va deixar molt clares les quatre condicions per abonar la investidura de
Sánchez. Pensa mantenir aquestes condicions o ell i Junts actuaran com ho ha fet ER en les últimes legislatures?
Necessitem
afirmacions, més que no pas gestos, i actuacions conseqüents. La paraula és
seva. La meva serà el vot. I aquest sí que serà conseqüent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada