753.- “Memoria del Fiscal del Ejército de Ocupación" (I)

 

753.- “Memoria del Fiscal del Ejército de Ocupación”  (I).-

Hi  ha vegades en que es fa necessari mantenir les formes  per a continuar llegint. Ha estat el cas del llibre que, sense saber ven bé fins on podria arribar, ha caigut a les meves mans i del que desconeixia la seva existència: 'Castigar a los rojos. Acedo Colunga, el gran arquitecto de la represión franquista' (Crítica,  2022), dels historiadors Francisco Espinosa i Ángel Viñas  i el jurista Guillermo Portilla.

Un document que havia estat amagat i possiblement voluntàriament oblidat més de trenta anys, escrit  i titulat pel propi Acedo Colunga  quan era fiscal general durant la dictadura, com Memoria del fiscal del Ejército de Ocupación, va estar descobert pel historiador  Francisco Espinosa en 1999, i  és la base del llibre que es complerta amb les aportacions del jurista Guillermo Portilla i del historiador Angel Viñas.

Aquesta Memoria d’aquest fiscal, no és res més, ni menys, que el que per aquells que varen llegir el llibre recentment publicat i feta la lectura de la citada Memoria, l’han definit com   “...a la solució final contra la república...”  De  resums del llibre  se’n troben a través de internet sense cap dificultat.

M’afegeixo sobradament a aquells que entenen que el document de Acedo Colunga, és esgarrifós. Ho és per la constant inversió i conversió  simultànies de la Llei del moment en favor dels que, en funció d’aquesta tergiversació, són els el únics que la poden aplicar a través del Codi de Justícia Militar: els rebels, segons Acedo Colunga, no són precisament els autors del cop d’estat dirigit per Franco si no, precisament aquells que varen ser fidels a la república. L’ombra d’aquesta inversió jurídica és tant ampla i allargada que, segons Acedo Colunga, ha de recargolar-se tot fins a poder arribar a les ombres més fosques de la possible ideologia de qualsevol, afecta o desafecta,  i actuar en conseqüència, amb la finalitat de anul·lar el més mínim bri del que pugui quedar de la II República.  Potser és en el judici sumaríssim al que va ser sotmès en Julián Besteiro, ben ressenyat per Angel Viñas en la tercera part del llibre, on queda més patent l’expressió  de la voluntat d’aquella solució final. En la quarta part del  llibre, es publica el document trobat per Espinosa de forma íntegra que, personalment,  m’ha costat d’empassar per la seva duresa.

Tot i això, una lectura del llibre que ens fa veure  com de viva està encara aquella visió inquisitorial propugnada per Acedo Colunga. Que ens deixa entendre amb suficient claredat per què i en raó de què aquella repressió iniciada aquell nefast 18 de Juliol i que semblava acostar-se a un final amb aquelles execucions del Setembre del 1975 i la posterior mort del dictador, va ser de tal profunditat que encara avui dia ens en mostra lluentors  evidents i colpiors, especialment aquí, a Casa Nostra.

L’entenc com un llibre de lectura obligada que  ens clareja com  d’ampla i allargada, com he deixat indicat abans, és  aquella Memòria que un senyor, que va ser governador civil de Barcelona (1951 – 1960), fiscal general del dictador i amb reconeixements  evidents i específics des del poder únic  que el propi interessat venerava, va escriure per intentar retornar, com ell mateix diu i exposa, als tribunals de la Inquisició.

No sé si encara és Fill Adoptiu de la Ciutat de Barcelona...

 

J.  Vinyeta

13 D’Agost de 2022