747.-Ucraïna.-
Malgrat els silencis eixordadors d’aquí
a casa nostra, dels que n’hem de parlar i que ara estan amagats darrera la
confrontació Rússia – Ucraïna, vull deixar la meva opinió sobre de la
confrontació bèl·lica. L’objectivitat no existeix. I és, per això mateix, que,
encara que no agradi, aquesta és la meva veritat.
El
primer que haig de dir és que la URSS de Stalin, va guanyar la segona guerra
mundial a Europa i que, aquella Rússia,
hi va deixar al voltant de 25 milions de morts. Al mateix temps, recordar que uns anys abans
(1931-1932) el mateix Stalin havia fet
morir de gana entre 3 i 6 milions d’ucraïnesos, trista acció recordada històricament amb el nom de Holodomor i
considerat com un autèntic genocidi. Per aquesta causa, quan els nazis
envaeixen Ucraïna pel Setembre de 1941,
els alemanys son rebuts com a llibertadors. Els progroms iniciats per
Stalin, continuen a Ucraïna amb l’entrada dels alemanys, però portats a terme majoritàriament per nazis
ucraïnians antiestalinistas, i amb cosacs també antistalinistas afegits a les
tropes de Hitler. Acabada la guerra, Anglaterra, d’acord amb el tractat de
Yalta, va entregar aquests ucraïnians i cosacs antiestalinistas al propi Stalin
que els va massacrar a la coneguda com Matanza de Lienz[1].
Si no recordo malament, Nikolay D. Tolstoy escriu un llibre al respecta.
Amb
la caiguda de Gorbachov, cau l’anomenada Guerra freda. A Gorbachov se li fa
entendre que no hi haurà ampliació de l’Otan cap l’Est d’Europa (Sala-Martin
penjava una piulada en la que, segons les fons que ell aportava en la pròpia
piulada, Gorbachov sabia que no se li va
garantir la no ampliació de l’Otan)
Yeltsin
continua amb el col·lapse iniciat per Gorbachov
de la URRS i acaba creant-se la
federació Russa de la que, en 1991 Ucraïna se’n declara independent.
Posteriorment, Ucraïna entrega el seu arsenal nuclear a Rússia a canvi
d’independència i integritat territorial, conveni que també signa Russia (1994)[2].
I signa tractats comercials i de
cooperació amb la Rússia de Putin.
Així
les coses, ens arriba l’anomenada Rervolució Taronja per la tupinada en les
eleccions presidencials el 2003, que acaba amb noves eleccions. Amb repetides
eleccions i amb suposats intents
d’enverinament d’un dels candidats electes (Yushchenko), arribem a les famoses
manifestacions anomenades Euromaidan, 2013
– 2014, manifestacions del poble ucraïnès que vol incorporar-se a Europa,
derrocant al President pro rus Yanukovich. Davant de la tessitura ucraïniana, podem
dir que la resposta de Putin està en la incorporació de Crimea, de Donetsk i Lugansk(2014), que dona lloc al conflicte
entre ucraïnesos pro occidentals i
ucraïnesos pro russos, que en realitat és una guerra civil interior promoguda inicialment per
Putin. Els acords de Minks del mateixany, és incomplert per les dues bandes.
Fins
aquí un breu resum de la trajectòria ucraïnesa
feta amb llapis gruixut. La situació és
complexa i hi ha certs clars – obscurs.
Però, no sé si dir-ne que per veracitat, se m’acudeixen un parell o tres de coses:
Ucraïna és (era) un estat lliure, independent i
reconegut coma a tal a l’ONU[3]
en les seves dues situacions temporals.
La
Rússia de Putin havia pactat respectar la independència d’Ucraïna i la seva
integritat territorial, tal com Ucraïna i Rússia ho havien pactat (1991 –
1994).
La
vocació occidental d’Ucraïna no és d’avui. I la possible rancúnia vers
Rússia té quasi un centenar d’anys d’antiguitat (Holodomor).
Que
l’antiga àrea d’influència russa (Polònia, Hongria, Txèquia,...) volguessin
garantir un no retorn a la influència russa viscuda, amb independència de les raons
geoestratègiques adients, no em sembla
estrany: el gat escaldat...
Per
tot plegat, em sembla poder dir que Putin ha envaït, contravenint l’ordre i la
legislació internacional, un país lliure que se’n volia desfer, tant com
pogués, precisament de la influència russa, definint-se a més, i no és
d’ara, clarament com pro occidental. Rússia
no vol que Ucraïna entri en l’Otan, però això també han de decidir-ho els
ucraïnesos. Si com diu Putin Ucraïna és
Rússia, té una manera senzilla de comprovar-ho: que faci un referèndum, que ho
pregunti i que respecti el resultat. Tot el que no sigui això, és una
conculcació del dret internacional.
Joan
Vinyeta
2 de
Març de 2022
[3] Havia estat admesa com República
Socialista d’Ucraïna al 1945, però va canviar el seu nom per el de Ucraïna el
1991, data de la seva independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada