735.- Indults

 

735.-  Indults.-

L’estat espanyol en va ple. El PSOE de Sánchez (i dic, de Sánchez concretament...)  s’ha entestat en concedir uns indults als presos polítics  catalans.  Sempre serà bo que tots ells puguin sortir  al carrer tant aviat com sigui possible. Però, tot plegat, crearà una sèrie de condicionats i situacions concretes en  les que entenc val la pena parar-hi un  punt d’atenció.

El govern central té com a únic objectiu, mantenir-se en el poder, aprovar uns pressupostos i, amb l’arribada dels fons de la UE, aprofitar l’empenta econòmica que es produirà, que comparada amb la misèria que la pandèmia ens va deixant, ens semblarà que ens porta a una  situació gairebé idíl·lica. Quan aquesta millora econòmica, de la que ningú dubta, sigui una realitat, el Sr. Sánchez convocarà eleccions i, si molt no m’equivoco, les tornarà a guanyar.

Per tant, que ningú erri creient que Sánchez actuarà per conviccions de justícia i de democràcia: els presos seran indultats perquè, en primer lloc,  el cost que el govern del PSOE comença a pagar a Europa pel desori que han muntat els jutges,  ja costa de pair. I, en segón lloc, perquè, Sánchez necessita Junquereas en una suposada taula de negociqació. D’altra banda, quan el TC ha obert la porta perquè el presos puguin personar-se davant de la justícia europea, tots sabem quina serà la resposta del TEDH i, Sánchez, vol veure-s’hi els menys emmerdat possible. Sense Junqueras a la taula de negociació, que només servirà per aprovar uns pressupostos,  encara serà una taula més escanyolida. Per tant, si tots els presos son fora, les coses, a pesar del cost polític que el PP i afins li farà pagar, que quedarà apaivagat per les  millores socio-econòmiques que s'albiren,  Sánchez anirà millor.

Però, només que rumiem una mica, veurem que la sortida de la presó d’aquells als que el tercer grau és d’aplicació quasi immediata, no és més que una pastanaga  perquè la burra tiri. Vagi per endavant que en cap cas seré jo qui no vulgui la immediata alliberació dels presos, al contrari, perquè les injustícies han de ser reparades quan abans millor.  Però reduir la solució al problema general que presenta Catalunya  a un indult particular quan, com deia Cuixart en l’entrevista d’en Basté fa uns dies, hi ha 3800  represaliats  per la causa independentista que, darrera de l’indult, quedaran abandonats a la voluntat d’uns jutges que s’han convertit en els amos de l’estat espanyol,  és voler fer-nos passar per nens de teta: allò de bou per bèstia grossa... No hi ha solució al problema català amb els indults particulars, ha de quedar clar. I els partits que governen Catalunya haurien de fer-nos saber, de forma oficial i entenedora, que participen en una pantomima que els hi sembla necessària, quan ens parlen de taules i indults que, sent sempre ben vinguts tots sabem, malauradament, que no ens portaran més que a l’objectiu que, des del govern central ja fa temps que recerquen: l’assimilació de Catalunya i el manteniment  del  concepte de pura autonomia del País nostre.

Des de fa temps, tinc clar que la resposta només està en una banda del problema. I aquesta banda no és altra que la societat civil que, per causa de la pandèmia, ha estat portada, amb la disminució evident dels drets fonamentals que afavorien precisament   a tot el deep State  del que Sánchez n’és una de les titelles,  a  on, aquesta tan ben definida per Baños com Estrella de la Mort, volia que hi anéssim. Una societat civil entretinguda  amb el tema de traure de la presó a tots aquells que, a pesar de la injustícia que representava, sabia, aquesta societat civil,  que hi estarien anys i, que en conseqüència, ha abandonat tota la acció reivindicativa, confonen  el desig amb la realitat. Ara, amb les vacunacions, torna a prendre caire la possibilitat de tornar a sortir al carrer i exigir, una vegada més i que podria ser definitiva, allò que des de fa tres – cents anys ens barallem per  exigir.

De totes maneres, mirem la lluna i no el dit que l’assenyala. Com deia, no confonem el desig amb la realitat. Freud ja en parla del gravíssim perill d’aquesta confusió. Siguem amatents perquè, aquests indults que realment semblen a tocar (i que ningú s’atrevirà a dir que no s’hagin de fer), no seran res més que una solució individual i concreta d’allò que molts entenem que necessita una resposta col·lectiva.

 

J.  Vinyeta

4 de Juny de 2021