558.- Aclariments necessàris.-
En aquest País nostre, en massa ocasions es fa necessari aclarir les coses. No perquè no ho siguin de clares
des d’un
bon principi sinó perquè es vol imposar una realitat
i unes respostes que facin que aquesta realitat s’aproximi més
a determinats i concrets interessos.
Desconec si el Sr.
Oller voreja, participa o està immers en allò que molts definim com a Procés o
si, pel contrari, entén que el Procés no és més que dèria d’uns quants eixelebrats.
Personalment entenc que si és indepe, bé. I si no, també. El que passa és que
quan la Fura dels Baus estrena a Madrid el Faust de Gounot sota la seva
direcció, queda esgarrifat quan dos dels seus col·laboradors surten a l’escenari
per agrair els aplaudiments del públic assistent, i ho fan lluint uns llaços grocs que, des de ambdós bandes
esmentades, se sap què volen dir. El Sr. Oller demana disculpes al públic madrileny,
entre el que hi havia Felip VI, perquè
entén que les ideologies personals
no poden barrejar-se amb les qüestions laborals
i dona a entendre que aquells dos dels llaços passaven inoportunament per allà...
Al mateix temps, es
fan públics uns correus electrònics d’uns
jutges que, barrejant feina i ideologia, tracten als indepes de nazis,
terroristes i de no sé quantes coses més. Per molt que s’ha intentat amagar, el
xat en el que es troben els mails no es un xat privat, com ens volien colar, si
no que està publicitat i forma part del entramat electrònic del CGPJ, és a dir
del moll de l’os del poder judicial: un aclariment, aquest, absolutament necessari.
Resumint: uns llaços grocs a l’escenari fan que el Sr.
Oller s’inquieti pel que entén com una barreja
inadmissible de feina i ideologia. Què ho facin uns jutges, no l’inquieta més?
O serà que les declaracions del jutges les entén emparades per la llibertat d’expressió i les manifestacions dels seus col·laboradors, no? O és que tem una
reacció del públic que li faci perillar, econòmicament parlant, l’espectacle? Penso
que seria bo que ho aclarís, pel bé de la Fura transgressora...
J. Vinyeta
21 de Setembre de
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada