144.- Dues anècdotes.-
Llegeixo en la pàgina 23 el diari Avui del 4 d’Abril d’enguany l’article del Sr. Josep Mª Pasqual, en el que comenta la “Chirigota” dels carnavals gaditans en la que, literalment, s’envia als catalans a la merda[1] (...a la mierda con los catalanes... a la mierda con Duran Lleida... y a la mierda Catalunya...). La “Chirigota”, segons el mateix article, va estar premiada amb un accèssit pel Patronat del Carnaval[2].
Dit això, em permeto posar sobre el paper dues anècdotes que vaig viure directament a Andalusia, tot i que amb alguns anys de diferència.
La primera anècdota (segona en el temps), succeeix, precisament, a Cadis l’Octubre del 2010. Arribem a Cadis i lloguem un taxi perquè ens porti al centre de la Ciutat amb l’idea de fer la nostra un cop “centrats”. El taxista em diu, sense venir a compte i suposo que amb el desig de fer-se simpàtic, “¿Sabe Ud porqué la OMS ha declarado a los riñones de los gaditanos como a los de mejor calidad para ser utilizados en transplantes de riñón?. Jo, reconec que amb candor, li dic que n’ignoro la causa i, per tant, prego em doni la raó del per què. La resposta és antològica. Se’m queda mirant i, rient, em diu “Por que son los que menos se han doblao por trabajar...” Rigorosament històric i amb testimoni per a confirmar la veritat dels fets.
L’altra anècdota (primera en el temps i uns anys abans) em va succeir a Sevilla. Des de l’Aeroport prenem un taxi i li diem al taxista que ens porti al centre d’Informació de la Expo, que s’hi realitzava a Sevilla en aquells dies del 1992, per recollir les claus del apartament que, a través de la pròpia Expo, havíem llogat. El viatge en taxi, entre anar i venir, inclosa la confusió del taxista entre el nom dels apartaments i el nom del carrer on aquests apartaments estaven ubicats, va donar temps per xerrar amb ell. El PSOE feia gairebé deu anys que estava en el Govern (el que no recordo és si encara tenia majoria absoluta o ja no). Estava en plena efervescència els tema dels PER, se sabia de la implicació del germà d’Alfonso Guerra en un tema que recordem tots i començaven a sonar els primers casos de corrupció dins del Govern de Felipe González. Li vaig preguntar al taxista quina era, segons ell ho veia i sabia, la opinió general i popular respecta a tot plegat. La resposta del taxista va ser molt concreta: “¿Que no han robado los otros hasta ahora? Entonces – va continuar - ¿por qué ahora no pueden robar éstos?”. La resposta ens va deixar a tots atònits. També rigorosament històric i amb testimonis per corroborar-ho.
Aquells que, segons el criteri popular del taxista, podien robar, s’han barrejat, pel que sembla i des de fa temps, amb els “afectats” per determinats ERE que, amb cocaïna inclosa, han acabat als jutjats i que han costat a les Arques de la Junta, una fortuna en diner públic. I els gaditans, graciosos, “xistosos” i, perquè no, irresponsables, posen en la picota al Sr. Duran per dir el que tots sospitàvem, però que és veritat i que el taxista gadità ens confirmava amb la irreverència pròpia del que sap que ni ell ni els que tenen els ronyons en perfecte estat, no seran ni tan sols advertits del seu desori.
Les eleccions andaluses, segons el que ja vaig veure durant la precampanya per les TVs i vistos els resultats, semblen deixar clara la intencionalitat de vot en el sentit de la necessitat de conservar la política del subsidi: cuidar els ronyons “...que menos se han doblao...” i mantenir allò del “... por qué ahora no pueden robar éstos...”.
Així les coses, m’estimo més no fer més judicis de valor dels que ja he fet, no fos cas que algú o molts em titllessin de sectari: prefereixo que cadascun se’ls faci i en tregui conseqüències. Però les realitats que els que anaven amb mi i jo vàrem viure, son les exposades.
J. Vinyeta
6 d’Abril de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada