744.-
Distraccions.-
La
situació actual la podríem definir com una situació Stand By.
És que restem a la espera del que ens pugui arribar...
De
totes maneres, sembla clar que se’ns van acostant allaus comprometedores per a l’entramat judicial d’aquest País dels que, aquest Estat en el que ens toca viure se n’enriuarà, però davant del quals, quan arribi l’hora,
haurà de claudicar. Hores d’ara, sembla que tots els poders fàctics intenten
apuntar-se algun guany i volen que Valtónic
acabi pagant els plats trencats de l’última patinada dels Marchena boys
a Itàlia. Està per veure. Com també està per veure com actua la nova presidenta
del Parlament Europeu, Roberta Metsola. Allò que dèiem: stand by... Mentre, per distreure’ns,
van sortint entreteniments.
Potser que el que aixecat més polseguera ha estat el
Sr. Villarejo amb el tema dels atemptats a Barcelona i Cambrils del 2017: implica directament al
CNI. Tot i que Villarejo no és precisament algú fiable, la música que fa sonar no
ens resulta gens estranya. En el pitjor
dels casos, només fa que fotre el dit a la nafra que aquells fets van ocasionar
i retornar-nos els silencis que l’Estat
s’obstina en mantenir. Un dels advocats que va estar present en el judici als
terroristes, Agustí Carles respon al
VilaWeb[1],
i em sembla que curosament, a algunes de les incògnites que tant el PSOE, com
el PP i com VOX s’obstinen a silenciar. Una teoria que, com diu la dita, “...se
non è vero è ben trovato...”
Com
que estem en un país en el que la corrupció ha estat, si més no, tolerada,
resulta que una vintena de treballadors del Parlament de Catalunya, cobren
sense treballar el 100% dels sous i
prebendes que rebien des del 60 anys complerts i fins que els hi arribi la data
de jubilació (és a dir, durant 5 anys...). És una decisió presa entre la Mesa i els
sindicats d’aquests treballadors, que es posa en marxa en les èpoques
del President Benach. Després de Benach, si
la memòria no em falla, han estat presidents del Parlament, Núria de
Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent i ara, Laura Borrás. Que ER surti a
dir-nos que ER no en sabia res de tot plegat, quan al menys tres dels
presidents que han estat són persones de
notable influència en el partit no és ni més ni menys que prendre’ns per babaus
i imbècils. El Mossén, haurà de fer catequesi dins del seu partit i
dir-los-hi als seus catecúmens que de mentides no se’n han de dir si es
vol anar al cel...
Un
afegitó: el diputats al Parlament de Catalunya cobren les dietes inclús quan
les sessions es fan telemàticament...
Com en el Parlament no hi havia prou merda, un
senyor, aquí no tinc el gust de conèixer, però al que vull agrair la feina
feta, i que es diu Marc Galimany, se’ns
despenja a Twiter amb un informa sobre
els sous de 99 assessors anomenats
a dit endollats a Diputació de Barcelona, i de polítics que mantenen sous múltiples
per suposades feines que els hi ocupen a l’ens molt poques hores. Val la pena
donar-li una ullada[2]
perquè ens hi deixa clar l’atreviment
que anem tolerant amb les actuacions dels
partits amb els seus afins i familiars. Per si no quedés prou clar, el mateix autor
ens fa lliurament d’una segona entrega (ignoro si n’hi hauran més) també a Twiter sobre del mateix assumpte[3].
I
una traca final: Colau està citada a declarar com a imputada per unes suposades
subvencions... La presumpció d’innocència
la tinc present, no fos dit.
Tots
els partits participen aferrissadament en el manteniment de prebendes que són
injustificables. Tots els partits son
els amos de totes les institucions polítiques del nostre País: Govern,
Parlament, Diputacions, Ajuntaments, Consorcis i Administracions provincials, comarcals i locals, etc... I totes tenen membres
anomenats a dit i, en massa casos, familiars endollats. La premsa,
subvencionada, calla fins que l’amo els hi diu que obrin una determinada
aixeta. Tot en una boirina, més aviat
espessa, que dificulta la transparència i que va menjant-se la credibilitat a tot aquest entramat polític, econòmic i social
que belluga una immensa fortuna. Ho suportem com mesells. ¿Serà, potser, per
aquesta col·laboració i tolerància que mantenim amb un silenci esfereïdor, però
culpable i submís que, com diu la dita,
tenim el que ens mereixem?
Potser
que ens ho comencem a rumiar seriosament i comencem a pensar en actuar en
conseqüència, perquè quan aquest Stand By es converteixi en un Go! tinguem l’actitud
clara i decidida.
J. Vinyeta
19
de Gener de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada