104.- Gitanos.-
El Sr. Sarkozy està expulsant a grups de gitanos romanesos (sembla ser que també búlgars) de França. I el rebombori que això està causant a Europa és gaire bé d’antologia perquè, com a membres que son de Estats integrats en la Comunitat Europea, aquest col·lectiu té dret a la lliure circulació pels Estats que la composen (tractat de Schengen). La premsa del nostre país té una marcada obediència al dirigisme informatiu i, per això, soc molt prudent en la lectura de les noticies que se’ns publiquen (sobre aquest tema i sobre de tots els altres), perquè és ben clar, al menys per mi, que la independència de tota ella, per molt que digui que ho es, deixa, en general, molt que desitjar. Per això, abans de res, em proposo de constatar un fets sobre el tema:
-- Suposo que tots tenim clar que les comunitats gitanes contra les que actua el govern francès son els grups nòmades que munten campaments amb les seves rulots on consideren més idoni (sigui o no lloc d’acampada) fins que, de grat o a la força, abandonen el lloc per trobar-ne un altra en que s’hi puguin instal·lar.
-- Aquest nomadisme del que aquestes comunitats, a més, en fan gala, porta com a conseqüència la impossibilitat d’integració al territori en el que es trobin en aquell moment. Tal condicionament crea, evidentment, marginació social. El que hauríem de saber és fins a quin punt aquesta impossibilitat d’integració respon i és conseqüència també d’una actitud voluntària d’auto marginació, i en quin grau.
-- També hi ha grups establerts a barris – ghettos perifèrics de les ciutats sense fer una vida nòmada, però amb comportaments socials similars als grups dels que parlava en els paràgrafs anteriors, tots ells, uns i altres, amb ingressos econòmics per a sobreviure més aviat foscos. Alguns dels seus membres, en entrevistes que se’ls hi ha fet, reconeixen que sobreviuen dels petits (o potser no tan petits) furts que realitzen. Per aquest tarannà d’uns i d’altres, les absències escolars dels nanos solen ser importants, amb les conseqüències sobre l’ensenyament i integració que això pot representar.
-- No es tracta de treure’n conclusions oportunistes, però és cert que pel seu nomadisme, o per la seva manca de voluntat de integració, o per la forma de sobreviure econòmicament parlant o per tot plegat, el col·lectiu del que parlem no és ben vist diria jo que en lloc i ningú el vol tenir a prop. ¿Per què s’ha arribat a aquesta situació? I d’aquesta situació, ¿només en son responsables aquells que, reiteradament assenyalats com a xenòfobs i racistes, no els volen a prop donades les actituds que aquests col·lectius van mantenint? Els grups dels que vinc parlant, ¿no en tenen cap de responsabilitat al respecta de la seva pròpia situació?
-- ¿Què fan els Governs Romanès i Búlgar, membres de la CE, per intentar, quan menys, pal·liar la situació de tots aquets que son ciutadans seus, mentre els tenen a casa? ¿Per què han de marxar d’allà? ¿Com actua la Comunitat Europea en aquest sentit sobre els Països d’origen d’aquests grups? No he sentit parlar de que la CE faci res sobre d’aquells Governs en aquesta qüestió, ni tampoc, que jo sàpiga, que la CE hagi donat al Sr. Sarkozy, i a la resta de la Comunitat, una normativa clara al respecta. Els Governs Romanès i Búlgar, ¿reben ajuts per pal·liar el problema? I si els reben, ¿hi ha control del seu ús?
Son fets, els comentats, contrastats. I les preguntes que venen al darrera no son cap broma. Però ens queda la pregunta del milió: ¿Què hem de fer? Personalment, no tinc la resposta. Però entenc que el que hagi de fer-se passa inexcusablement per conèixer en primer lloc la voluntat d’integració[1] de tots aquests dels que parlem, al menys en l’àmbit estrictament social i de convivència on se’ls pugui ubicar (per no parlar, de moment, de més coses i més profundes) . Si la resposta és afirmativa, endavant amb la integració. Si la resposta és negativa, que Déu hi faci més que nosaltres. Perquè sense la mínima voluntat expressa d’integració aquesta integració no serà (ni aquí ni en lloc), el col·lectiu continuarà tenint i sentint el rebuig social que avui té i sent, i el problema subsistirà. El tema és prou pelut i ha de ser tractat amb molta seriositat. I això vol dir oblidar-se de paternalismes, d’actuacions que no siguin més que actuacions políticament correctes (tan pròpies de les esquerres europees) o, encara pitjor, dirigides a la recerca, tan habitual amb aquets temes, de resultats electorals. I ha de fer-se, perquè, ens agradi o no, bona part del problema també el tenim a casa, des de ja fa temps. I no pot agreujar-se.
També és ben cert que existeixen comunitats gitanes perfectament integrades en el territori i en contra de la qual no existeix la més mínima animadversió. Les altres s’hi podrien emmirallar. Potser que, de fer-ho, solucionéssim part del problema . O potser, tot...
J. Vinyeta
Setembre 2010
[1] El criteri crec que podria ser aplicable de forma general a tota la immigració.
El Sr. Sarkozy està expulsant a grups de gitanos romanesos (sembla ser que també búlgars) de França. I el rebombori que això està causant a Europa és gaire bé d’antologia perquè, com a membres que son de Estats integrats en la Comunitat Europea, aquest col·lectiu té dret a la lliure circulació pels Estats que la composen (tractat de Schengen). La premsa del nostre país té una marcada obediència al dirigisme informatiu i, per això, soc molt prudent en la lectura de les noticies que se’ns publiquen (sobre aquest tema i sobre de tots els altres), perquè és ben clar, al menys per mi, que la independència de tota ella, per molt que digui que ho es, deixa, en general, molt que desitjar. Per això, abans de res, em proposo de constatar un fets sobre el tema:
-- Suposo que tots tenim clar que les comunitats gitanes contra les que actua el govern francès son els grups nòmades que munten campaments amb les seves rulots on consideren més idoni (sigui o no lloc d’acampada) fins que, de grat o a la força, abandonen el lloc per trobar-ne un altra en que s’hi puguin instal·lar.
-- Aquest nomadisme del que aquestes comunitats, a més, en fan gala, porta com a conseqüència la impossibilitat d’integració al territori en el que es trobin en aquell moment. Tal condicionament crea, evidentment, marginació social. El que hauríem de saber és fins a quin punt aquesta impossibilitat d’integració respon i és conseqüència també d’una actitud voluntària d’auto marginació, i en quin grau.
-- També hi ha grups establerts a barris – ghettos perifèrics de les ciutats sense fer una vida nòmada, però amb comportaments socials similars als grups dels que parlava en els paràgrafs anteriors, tots ells, uns i altres, amb ingressos econòmics per a sobreviure més aviat foscos. Alguns dels seus membres, en entrevistes que se’ls hi ha fet, reconeixen que sobreviuen dels petits (o potser no tan petits) furts que realitzen. Per aquest tarannà d’uns i d’altres, les absències escolars dels nanos solen ser importants, amb les conseqüències sobre l’ensenyament i integració que això pot representar.
-- No es tracta de treure’n conclusions oportunistes, però és cert que pel seu nomadisme, o per la seva manca de voluntat de integració, o per la forma de sobreviure econòmicament parlant o per tot plegat, el col·lectiu del que parlem no és ben vist diria jo que en lloc i ningú el vol tenir a prop. ¿Per què s’ha arribat a aquesta situació? I d’aquesta situació, ¿només en son responsables aquells que, reiteradament assenyalats com a xenòfobs i racistes, no els volen a prop donades les actituds que aquests col·lectius van mantenint? Els grups dels que vinc parlant, ¿no en tenen cap de responsabilitat al respecta de la seva pròpia situació?
-- ¿Què fan els Governs Romanès i Búlgar, membres de la CE, per intentar, quan menys, pal·liar la situació de tots aquets que son ciutadans seus, mentre els tenen a casa? ¿Per què han de marxar d’allà? ¿Com actua la Comunitat Europea en aquest sentit sobre els Països d’origen d’aquests grups? No he sentit parlar de que la CE faci res sobre d’aquells Governs en aquesta qüestió, ni tampoc, que jo sàpiga, que la CE hagi donat al Sr. Sarkozy, i a la resta de la Comunitat, una normativa clara al respecta. Els Governs Romanès i Búlgar, ¿reben ajuts per pal·liar el problema? I si els reben, ¿hi ha control del seu ús?
Son fets, els comentats, contrastats. I les preguntes que venen al darrera no son cap broma. Però ens queda la pregunta del milió: ¿Què hem de fer? Personalment, no tinc la resposta. Però entenc que el que hagi de fer-se passa inexcusablement per conèixer en primer lloc la voluntat d’integració[1] de tots aquests dels que parlem, al menys en l’àmbit estrictament social i de convivència on se’ls pugui ubicar (per no parlar, de moment, de més coses i més profundes) . Si la resposta és afirmativa, endavant amb la integració. Si la resposta és negativa, que Déu hi faci més que nosaltres. Perquè sense la mínima voluntat expressa d’integració aquesta integració no serà (ni aquí ni en lloc), el col·lectiu continuarà tenint i sentint el rebuig social que avui té i sent, i el problema subsistirà. El tema és prou pelut i ha de ser tractat amb molta seriositat. I això vol dir oblidar-se de paternalismes, d’actuacions que no siguin més que actuacions políticament correctes (tan pròpies de les esquerres europees) o, encara pitjor, dirigides a la recerca, tan habitual amb aquets temes, de resultats electorals. I ha de fer-se, perquè, ens agradi o no, bona part del problema també el tenim a casa, des de ja fa temps. I no pot agreujar-se.
També és ben cert que existeixen comunitats gitanes perfectament integrades en el territori i en contra de la qual no existeix la més mínima animadversió. Les altres s’hi podrien emmirallar. Potser que, de fer-ho, solucionéssim part del problema . O potser, tot...
J. Vinyeta
Setembre 2010
[1] El criteri crec que podria ser aplicable de forma general a tota la immigració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada