74.- La crisi

74.- La crisi.-

Es fa difícil escriure respecta d’una cosa que està en la boca de tothom. Tots hem agut de fer uns cursets d’Economia Accelerada per posar-nos una mica al dia de tot aquest merder que està fent mal i que, pel que sembla, continuarà fent-ne durant un bon temps. Després de la crisi financera vindrà una crisi humana, amb un increment de l’atur molt important i, després, arribarà una crisi social d’imprevisibles conseqüències que pot rematar-se (tot això ho diuen els experts) amb una crisi política que ens recordarà les desfetes dels anys noranta.

Hi ha un blog que recomano: leopoldoabadia.blogspot.com/ , en el que hi ha un article “La crisis financiera NINJA” on hi ha exposat amb claredat i abastament tot el “sarao” en que ens han fotut. Però no és la meva intenció entrar en la discussió sobre els orígens de la crisi segons el meu criteri si no, ans al contrari, parlar, diguem-ne, de les mesures que, a nivell internacional, s’han anat prenent per a solucionar-la. I, en concret, fer tot una sèrie de preguntes en referència a les mesures preses, preguntes que no veig específica i clarament respostes en el contingut (en forma i fons) de les mesures adoptades.

Les solucions, bàsicament, consisteixen en repartir diners i tothom està d’acord en que aquest repartiment és absolutament necessari, perquè, ja ho va dir-ho l’ínclit Sr. Zapatero “...cap país és tan irresponsable com per a deixar caure el seu sistema financer...”. El que no va afegir, suposo per allò del tarannà, es que tots els països han estat molt participatius, al menys passivament en el desastre, per la incapacitat de controlar als especuladors que estan al darrera de tot això.

Els Estats i el Bancs Centrals corresponents (inclosos, evidentment i sota les seves ordre, la Reserva Federal o Banc Central USA, i el Banc Central Europeu) estan posant en el mercat financer milers de milions d’Euros (es parla de que la quantitat s’aproximen als tres Bilions) per donar aire a les entitats que varen comprar aquelles “subprime” (que no se sap amb concreció on son), i a les companyies asseguradores d’aquelles inversions efectuades i, tot i que indirectament, a les companyies immobiliàries, deixant, pel que sembla i per a una segona tongada, sectors com el de l’automòbil i aquells altres sectors que s’hi puguin afegir. Per tant:

Quines quantitats de diners es treuen al mercat? Qui rebrà diners, qui no i amb quin criteri es repartiran?. I un cop repartits, qui controlarà que els diners donats s’apliquin en el que han d’aplicar-se i no en altres despeses? (per per pagar ERES, per exemple)

Qui administrarà els diners rebuts?. En cap cas, en la meva opinió, tots aquells que estaven al front d’aquelles entitats que ara han entrat en fallida, en cap cas, repeteixo, poden tocar un euro dels que arribin a les seves entitats. Els Tribunals de Justícia han d’esbrinar que hi ha de fraudulent en cada cas i actuar com actuarien en les situacions de frau, de ser-hi, en qualsevol de les anomenades suspensions de pagaments (ara, Concurs de Creditors) considerades fraudulentes. Tots els “genis” que es varen inventar tota aquesta immensa “pilota” han de estar posats en quarantena, separats del sistema financer i investigats fins aclarir la seva participació en els fets.

Per què un sector, l’immobiliari, que ha estat clarament un dels més especulatius i en l’inici del problema, ha de entrar en els plans de recuperació financera? Serà perquè les Administracions, que han anant inflant el globus immobiliari per allò de les requalificacions, dels permisos d’obres, impostos sobre les transmissions patrimonials, contribucions, i, per què no dir-ho, amb allò del 3%..., necessiten una ràpida recuperació del sector? Perquè costa de entendre que un sector especulador fins el moll de l’os, que ha guanyat els calers a cabassos i que ara suposadament els han perdut (hi ha pèrdues fraudulentes, entre aquestes? Si? No? Qui o quines?), hagi de ser ajudat amb diner públic (quan el diner privat, la Borsa, l’ha deixat penjat). Però tot i que es faci indirectament, amb l’avançament de realització d’infraestructures i construcció de pisos de protecció oficial,[1] com es veuran afectats els pressupostos dels anys venidors per aquestes mesures i per tant com afectaran a la resta de la societat?

Per què els Governs (i ha quedat clar en el mon occidental, que han estat tots els governs) han permés tanta impunitat en la especulació pura i dura que, com ha quedat patent, ha portat al mon a aquest desastre?. I de cara al futur, com hi posaran remei? Aquesta impunitat/permissivitat, ha estat, voluntària, negligent o per incapacitat d’alguns?. En qualsevol cas, qui son ho han estat aquests incapaços o que han actuat amb aquesta voluntarietat o amb aquesta negligència? Les Administracions seran transparents al respecta o el corporativisme serà una vagada més la mare dels ous de la qüestió?

Tots aquests diners de tots nosaltres, amb quines garanties es posen al mercat? A quin preu o a canvi de què es donen i amb quines possibilitats de ser retornats i com? Ens garanteixen les Administracions, El Poder, que en cap cas es compren voluntats? O son diners a fons perdut?. Si es compren accions de les entitats que estan a la corda fluixa, quines possibilitats reals tenen els nostres diners de reconduir aquella entitat i fins a quin nivell? No hi ha ningú que ens en pugi fer cinc cèntims amb transparència i solvència de tot això?

Perquè, tot i les injeccions de diners, les borses continuen baixant? És que, realment, tot s’ensorra? O és que el “nucli” dur de l’especulació està precisament en les borses? Dit d’una altra manera, no serà que qui realment mana es Wall Street i els seus satèl·lits? Contra el que o contra qui no poden lluitar les Administracions? No seria bo saber-ho? Com també seria bo de saber a qui afavoreix aquesta situació actual.

Davant del desastre humà i social que ja es veu a venir, de quins recursos disposen les Administracions per a controlar al menys i especialment els abusos de tota mena que els pillets de torn posaran en marxa per aprofitar-se, com passa sempre, de la misèria generada?

Realment, el 15 de Novembre, totes les Administracions reunides pensen “refundar” al capitalisme? Deu de ser un eufemisme, oi?. Veurem que fan i fins on arriben per posar en marxa aquest “ nou ordre” (Deu meu quin nom, no us fa por de sentir-lo...?, no podem oblidar que noms com aquest, i de pèssim record, varen sorgir després de situacions semblants a la actual...) Al menys es denunciarà la especulació en sí mateixa i es crearan unes incipients bases per controlar-la? Si no ho fan, pot ser serà veritat allò de que els més grans especuladors son els propis Estats i Administracions.

I la pregunta del milió: tos aquests diners que han desaparegut, sublimats com per art de màgia, on son? Suposo que tenim clar que hi ha uns de diners que no hi han estat mai: aquells que formaven la anomenada “bombolla immobiliària”. Però, i els altres? Algú deia sempre que els bancs, l’única cosa que fan és passar papers de una banda a l’altra del taulell i per aquesta pesadíssima feina cobren una mòdica comissió. En conseqüència, si els Bancs no belluguen diners en efectiu, llevats dels quatre duros que belluguem per al dia a dia a traves dels caixers, tot aquest merder ha vingut per un “mal moviment de papers” o perquè uns quants han quedat, per exemple, amagats dins d’un calaix?

Penso que a tots ens anirien bé respostes.



J. Vinyeta
Octubre, 2008


[1] Atenció que no estic dient que no se’n facin de pisos protegits, tot i que, com he defensat sempre, aquests pisos de protecció oficial han de ser de lloguer i no de compra. La pregunta és per què han de fer-se fora del termini previst, avançant-los i no per finalitats socials, sinó per avocar al sector milions en concepte d’ajuda?.