787.- Rodalies i administracions.-

Ja fa dies d’un silenci que respon més a la pròpia idea d’espera que d’altra cosa. Dic d’espera perquè sempre he cregut  que les coses podrien evolucionar  de manera que, per aquells que esperem un País lliure,  alguna cosa se’ns poses a la vista amb un cert  rostre diguem-ne que agradable. Però és ben  cert que la presidència d’Illa, esdevinguda per l’Agost de 2024, en han deixat amb la evidència de que, de moment poca cosa o res podem esperar o fer. Algún dia parlarem del què passa al Parlamento.

Però, a banda de tot plegat, hi ha hagut algunes coses que passen de taca d’oli. En veurem alguna.

Ahir, després d’una setmana catastròfica en el transport ferroviari català, ens surt el Sr. Illa per a dir-nos que ha arribat l’hora de deixar la queixa  per posar-nos a treballar. El  Sr. President hauria de fer esforços per entendre un País que, ho sabem tots, quan es queixa hi ha la condició real per a fer-ho. El Sr. Illa sap perfectament que des de fa cinc, cinc anys, les rodalies de Renfe estan desateses, sense pressupost i deixades de la mà de Déu en ares, com ja va dir una de les últimes ministres de transports (aquella que ens deia allò de “....antes partía que doblà...” o allò altra  “...tenemos a toda España cosida con cables de  acero...”) en clara referència a l’AVE: era Magdalena Alvarez, condemnada després pels EREs d’Andalusia a 9 anys de presó.

Illa, que ha estat immers en un partit, el PSC – PSOE, que ha cuidat al nostre President amb cura, sap ben bé la desatenció que ha tingut la nostra xarxa de rodalies que bé patint, des del moment en que es defineix que l’AVE ha de lligar tot Espanya. AVE Madrid – Toledo, per citar-ne un que no té més viatgers que el conductor i revisor corresponents i que, si no recordo malament, ja va estar deixat mort a les estacions...

És per això que la xarxa de rodalies, utilitzada per  milers   de persones diàriament, no compta només que per aquells  que la pateixen a diari. Amb tots els respectes Sr. Illa: no cal dir que el peronal que l’utilitza ha d’estar tractat “... amb exquisidesa...”, només cal que els trejs funcionin. Qui s’ha de posar a  treballar és vostè i el seu equip (possiblement innecessàriament molt nombrós i poc eficient) per donar a les rodalies de Renfe aquí, a casa nostra, una viabilitat abandonada pel desig d’aquests companys seus, capficats en mantenir uns AVE que no fan res més que acumular deutes, entre  les que hi trobem les que haurien d’haver estat destinades a mantenir viva unes xarxes de trens normals que han estat abandonats i que són els que utilitza la gent d’aquest País. El càrrec li imposa la feina.

Una altra cosa que impera en aquest País és la desconfiança absoluta de l’Administració respecta de l’administrat.

Les cues amb  papers, certificats, etc, etc, és una constant obligada dels administrats  que ha de dirigir-se diàriament a l’administració . No hi ha la més mínima confiança en les demandes que formulem els administrats, i això queda palès en les demandes d’obertures de negocis o empreses. En general, en cada un dels diferents casos, es fa necessari aportar pràcticament la mateixa documentació com si totes les dades que es demanen no estesin ja en poder de l’Administració. Sembla mentida que, amb les connexions a les xarxes no n’hi hagi prou per respondre a qualsevol petició de permís, informació, demanda,  i en minuts.

Podríem dir  que hi ha causes afegides promogudes per la quantitat de funcionaris – agregats – càrrecs de lliure designació... que, un cop ingressats en l’administració corresponent, fan necessària una feina que justifiqui el seu lloc de treball, aconseguit sense cap cura que, precisament, protegeixi aquesta administració amb la qualitat necessària. Tampoc aquesta “ebullició” n’és excusa per la senzilla raó de que tot aquest eixam que pul·lula per les administracions no és res  més que una conseqüència dels compromisos adquirits pels que dominen aquestes administracions amb l’esperit de d’agrair favors o fidelitats  necessàries de  compensar.  I en això, que se’n diu corrupció, també hi té alguna a dir o fer, Sr.President

Seria bo que ens digués   la quantitat de recursos humans, per no dir econòmics, que fa necessari aquest “control” que, d’alguna manera, s’exerceix sobre dels administrats. Ja que Vè. diu que som laboriosos, també aquí se li gira feina, President. Hauria de saber què fer perquè aquesta administració, la seva, la de la diputació o la dels propis ajuntaments  no siguin elements que torpedinen als administrats  que, a la fi, som els que paguem aquest grup de recursos humans que, a més, ens costen una fortuna. És necessari una reconversió de les administracions. Vè. ho sap. És necessària una administració que cregui en l’administrat, que l’ajudi i l’atengui en el que val. I això, li agradi o no, i penso que no li agrada gens, és feina seva.

 

J. Vinyeta

9 de Març de 2025